Un any més, la Flama del Canigó arriba a Masquefa portada pel Club Excursionista Anoia. El Club masquefí, torna a pujar al Canigó i participa dels actes de regeneració del Foc que simbolitza la llengua, la cultura i les tradicions del Poble Català.
Un “magnífic” dia assolellat acompanya als sis membres de l’expedició “Masquefa al Canigó 2012”, els quals van partir de la seu del carrer Crehueta a dos quarts d’onze del matí. Solament un cotxe va ser autoritzat per les dependències franceses per cada una de les poblacions desplaçades a la Catalunya del Nord pertanyents a l’organització igualadina de l’Associació Flama del Canigó d’Igualada i de la que el Club Excursionista Anoia (CEA) hi forma part. És per això que, un dels sis membres del CEA, necessitava una plaça de cotxe per accedir al Refugi de Cortalets des de la Vila de Prades. Calia doncs, fer dit perquè un cotxe que comptés de places lliures el pugés fins al Refugi. Tot i això, aquest venia preparat per realitzar corrents els 20 quilòmetres de tram, i 600 metres de desnivell, que separen el punt de control de pas a la muntanya fins el Refugi. El cotxe s’avançà doncs i, a l’hora de camí, arribà al punt d’acampada. Al cap de tres hores, ho feia el company “corredor”. Desprès de plantar tenda i de dinar, el grup s’arribà al Refugi de Cortalets on la Flama regenerada l’any anterior i guardada al Castellet de Perpinyà, ja havia arribat. A les 18 hores, s’efectuà l’acte de lliurament de la “Flama Vella” al guarda del Refugi, el qual vetllaria el Foc fins que baixes del cim un cop regenerat. Desprès del Cant d’Els Segadors, només calia esperar el moment per enfilar el camí fins a la Pica, on els núvols avisaven del fort vent que allà bufava. Preparació de la motxilla que aniria farcida de roba d’abric, una mica de menjar i aigua. A dos quarts de vuit del vespre, el grup inicià el camí. Un dels components però, amb les cames carregades per les quasi bé quatre hores corrents. Un altre, als vint minuts de pujada, retornà al campament per recuperar els farcells de sarments, oblidats, portats de les vinyes masquefines per poder cremar a dalt del cim la nit de Sant Joan.
El sol es posà just en el moment que els primers membres del grup coronaven el punt més alt del massís. Als deu minuts i al costat de la creu de ferro colgada pels centenars de farcells arribats d’arreu, es realitzà la fotografia de grup.
El cim del Canigó, ple a vessar, es preparava una vegada més per acollir la regeneració del Foc que representa el sentiment de tots els catalans. Amb el vent calmat i un fred suportable que contrastava amb el patit durant els darrers anys, la mitja nit és feia esperar. Amb el so d’una guitarra i unes veus que intentaven entonar velles cançons de protesta i d’altres de més joves i reivindicatives, es demanà que la gent cridés en veu alta el nom del lloc d’allà on venia. Un darrera l’altre, es van anomenar desenes de poblacions; petites i grans, de prop i de lluny, del sud i del nord. Gent vinguda de diversos barris de Barcelona, València, l’Alguer, de la Franja, Mallorca, Andorra, Perpinyà, Igualada,… i, com no; Masquefa. A les dotze doncs, la “Flama Vella” encengué uns farcells de branques i donà, així, vida a la “Flama Nova”. El nou Foc, la Flama del Canigó, era de nou regenerat. També, el sentiment d’esperança de qualsevol català. El Cant d’Els Segadors sonà de nou. Aquesta vegada, a dalt del cim del Canigó. Un cant entonat per unes cinc-centes persones (segons l’organització). Les càmeres d’alguna televisió, enlluernava als assistents.
Enfilant camí a vall, els excursionistes masquefins es camuflaven enmig de la resta de participants. Sota una nit força estrellada, es divisaven els llums de les diverses poblacions a la plana i una serp de llums que baixava del cim del Canigó. Dues hores i, arribada al campament. S’encengué la llum del fanal i es prepararen uns cafès que s’acompanyarien de galetes i, d’algun que altre traguet de mistela.
Pel matí, quan el sol trobà la tela de la tenda, els excursionistes s’anaren llevant un a un. El paisatge a Cortalets de matinada és espectacular. Flors grogues i vermelles conjuguen amb el verd dels arbres, el soroll de l’aigua quan el rierol passa pel costat mateix de la tenda de campanya i el color de la pedra del massís. Esmorzar, plegada de tendes i tot dins les motxilles. Foto de grup i cap el cotxe.
Una hora més de pista fins a Prades i camí cap a Vic, on es dinarà. A Vic, algun dels masquefins, es proveeix de coques ja pensant en la revetlla. D’altres, retornaran fins al seu punt d’origen, acomiadant-se de la resta i no arribant a Masquefa amb la Flama.
A les set de la tarda, sobre el previst, la Flama del Canigó entra a Masquefa fent un petit recorregut pels seus carrers i portada per la Penya Ciclista. El guirigall de sirenes i botzines realitzat per la Policia Local i el cotxe de l’organització durant la passada, no deixa a ningú al marge de la festa. Uns aplaudeixen i animen. Uns altres, insulten i gesticulen obscenament. Per fi, el seguici arriba al local del Club Excursionista Anoia on està previst que es realitzi l’acte de benvinguda i repartició de la Flama. S’encén el pebeter i el President de l’entitat excursionista, Jordi Sangrà, fa lectura del seu ment. Sens dubte, el discurs resulta engrescador i clarificador envers la defensa de la cultura catalana. Aquest, vol mostrar a la gent, que aquella Flama que fa tant de temps que crema, no ha de deixar de fer-ho. Que aquell Foc, és el sentiment d’un poble, d’una cultura, d’una llengua i una tradició. Que aquell Foc, és el que ha de portar dins cada un dels catalans i que no s’ha de deixar perdre (adjuntem el parlament del CEA a aquesta crònica sota les fotos).
Seguidament, Carles Ventura, Tinent Alcalde de l’Ajuntament de Masquefa, feia lectura del Missatge de la Flama del Canigó 2012, escrit aquesta vegada per Josefina Roma (antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona), no menys reivindicatiu i clarificador respecte a les tradicions del nostre País (adjuntem aquest Missatge a aquesta crònica sota les fotos). Ara, calia lliurar el Foc a les persones i entitats col•laboradores de la campanya de Fogueres de Sant Joan i portada de la Flama del Canigó a Masquefa. El President del CEA, fa un esment especial a un dels membres de l’expedició. Marta Riudavets, havia pujat per primera vegada al cim del Canigó desprès d’haver estat una de les persones promotores de la portada de la Flama a Masquefa durant els anys 1995 i 1996, mentre formava part de l’AMPA de l’actual CEIP El Turó. Havia viscut doncs, l’agradable experiència de participar en la regeneració de la Flama en primera persona.
Ara si, lliurament del Foc als responsables d’aquestes Fogueres per poder-les encendre a les deu de la nit. Al mateix moment, a dalt de la Pica del Canigó, cremaria una Foguera gràcies a tots els farcells de troncs, branques i branquillons portats d’arreu del Països Catalans. Entre ells, els pujats pels membres de l’expedició “Masquefa al Canigó 2012”.
