El Club excursionista Anoia realitza de nou la ferrata de Roques de l’Empalomar, situada vora la petita població de Vallcebre a la bonica comarca del Berguedà. Una vegada més, aquesta senzilla via ferrata, serveix per iniciar a tots aquells que mai s’hagin atrevit a col•locar-se un arnès. Un bon dia de primavera acompanyà als excursionistes durant tota la via. Primer però, un cafè i una mica de bolleria embossada al Bar Cal Sastre de Vallcebre.
Sort a que el Club masquefí és bon coneixedor de les concentracions de gent que acudeix a realitzar aquest tipus de vies, el grup queda ben aviat per a ser dels primers en realitzar-la. Així que, “ben d’hora, ben d’hora”, es planten a peu de via. L’inici d’aquesta ferrata, pot tornar enrere al principiant, ja que els primers tres metres s’ha de tirar bastant de braços. Podríem dir que és la part més complicada de tota la via. Tot i això, el grup supera aquest pas sense cap complicació a destacar. La Roques de l’Empalomar resulta molt vertical, cosa que la fa molt atractiva, tot i això, no ho son menys els flanqueigs horitzontals, sobretot el que es realitza per damunt d’uns taulons de fusta seguits d’un lleuger desplomat. Un pontet de fusta i una vista espectacular fa que les màquines de fer fotos no vulguin deixar passar de llarg cap recó d’aquestes formacions rocoses per on transcorre; La Canalasa i el Serrat de l’Esdevella. Al davant, una altra via ferrata; la del Cingle de Cal Curt. Aquesta, oberta darrerament, de grau molt difícil (MD).
A l’estona, s’arriba al final del primer tram.
Fins aquí, durava fins fa poc la Ferrata de Roques de l’Empalomar. Ara, s’ha ampliat justament pel seu darrera, fent-la molt divertida i vistosa pel tram per on passa. Es tracta d’una zona boscosa i on s’enllaça una agulla per un pont tibetà de 14 metres. El retrobament amb un grup que seguia de prop als masquefins, fa que es saludin varis components dels dos equips els quals han compartit altres ferrates anteriorment.
Flanqueig, baixada al pont tibetà i pujada a l’agulla. Per acabar, es descendeix pel darrera de la mateixa agulla i es retorna fins al cotxe.
El grup se sent molt satisfet d’aquesta sortida. Ha estat una ferrata treballada i divertida. Ara, la gana fa que el grup cerqui un lloc per dinar. L’objectiu és Cal Tahona a Maçaners, un restaurant molt acollidor pel tracte familiar que es respira situat just a la carretera, a cinc quilometres de Saldes. Resulta ser un llogaret petit però on totes les taules resten reservades. Per sort i gràcies a la seva mestressa, el grup és acomodat en una taula on bocates i menús, assedeguen als excursionistes. La vista del Pedraforca resulta espectacular. Precisament, el “Pedra”, és l’objectiu del Club excursionista Anoia pel proper mes de juliol. Abans però, cal complir amb el Canigó i la Flama de la Llengua del proper 22 de juny.
