Desprès d’un dia ventós i fred, la Castanyada es celebra sota una nit estrellada i amb una lluna quasi bé plena. El fort vent que va fer acte de presència durant tot el dia, va cedir davant de les moltes famílies que es van atrevir a sortir de casa per participar d’aquesta caminada. D’una setantena de persones inscrites, cinquanta-quatre es van presentar davant de la seu del Club Excursionista Anoia (CEA), organitzador d’aquesta, ja tradicional, activitat. El CEA vol destacar en aquesta crònica, l’atreviment dels participants en no deixar-se vèncer per aquestes inclemències meteorològiques i pel bon material amb el que els caminaires anaven equipats; calçat, llum i roba d’abric, atenent d’aquesta manera les indicacions de l’organització.
La ruta presentada pel CEA era senzilla i sense cap tipus de dificultat. Una ruta que presentava un atractiu especial sota la bona claror que oferia la lluna.
El grup partí del local del Club Excursionista Anoia, al carrer Crehueta número 33, i es dirigí cap el cementiri, on va prendre el camí de la dreta i direcció a Les Moreres. Seguidament, ascendí fins arribar a la Serra de l’Ocata i encarar el camí d’Hostalets de Pierola. En tot moment, el gruix excursionista va ser guiat per un dirigent de l’organització. Un altre, el tancava anant el darrer perquè ningú es pogués despenjar del grup o, fins i tot, perdre’s. Ara, les llums de l’Abocador de Can Mata, trencava l’encant del camí que transcorria pel costat de les vinyes. En arribar a l’antiga Casa de l’Ocata, actualment en runes, el grup girà a l’esquerra per prendre la Serra d’en Pujades i passar pel costat mateix de la masia de Can Mussons. A la poca estona, els caminaires arribaven a les immediacions de Can Nadal on, per uns moments, es sortiren del camí per a entrar als termes de l’Escola Hípica, on els esperaven unes castanyes i moniatos calentons que van ajudar a fer passar el fred. Castanyes i moniatos que els grans acompanyaven amb mistela i, els mes joves, amb cacau. El CEA, agraeix als castanyers voluntaris que van preparar aquest tradicional àpat i que també van haver de patir el fred i el vent perquè l’activitat es complís amb èxit. Igualment, agraeix als directors de l’Escola Hípica la seva acollida i complicitat envers la Castanyada del CEA.
Sense deixar que el fred calés als caminaires, es va reprendre el camí. Ara, una pronunciada baixada els du fins la Riera de Masquefa que, solament es va creuar per entrar en un túnel de vegetació i bardisses que l’organització netejar aquella mateixa tarda. Més endavant, es recuperà la Riera que es seguí fins retrobar Les Moreres. Forta pujada fins al Cementiri i, en arribar a les primeres cases de la Vila, l’organització agrair als participants la seva assistència a i donar per closa la caminada.
Les bones sensacions, els ànims i comentaris d’alguns participants envers la Caminada Nocturna de la Castanyada, anima a l’organització a replantejar-se-la pel proper any. Potser si que veient la força de competència amb la que ens arriben algunes de les tradicions d’altres indrets molt diferents al nostre país, i que semblen no afectar a algunes escoles, entitats i, fins i tot, famílies, cal que es potenciïn especialment les nostres pròpies tradicions com ara la Castanyada. Segur que el Club Excursionista Anoia, lluitarà per això.
