La serra del Sirvent, situada dins el terme municipal de Lles de Cerdanya va ser la ruta pressa pels participants a la sortida organitzada pel Club Excursionista Anoia el darrer dissabte de setembre. El club masquefí es desplaçà fins a la Baixa Cerdanya per recórrer aquesta fantàstica serra que separa Catalunya d’Andorra.
El primer plantejament era el de coronar els pics de Setut (2869mts) i el de la Tossa Plana de Lles (2916mts) ascendint pel serrat dels Cugots, però els excursionistes decidiren variar aquesta idea allargant la ruta i passant pels estanys de la Pera.
La jornada s’iniciava al refugi de Pradell on es deixava el cotxe aparcat a uns dels marges de la pista. Seguint aquesta i desprès de passar prop la zona de picnic on està situat el refugi de Pollineres, el grup arribà als estanys de la Pera i seguidament al seu refugi. Degut al deficient marcatge de fites indicadores del camí i al mapa a poca escala que portava el grup (1:50000) ja que no existeix cap altre edició amb més detall, aquests s’assessoren pel guarda del refugi que els indica la direcció cap el seu objectiu. Tot i preveure que el camí escollit seria bastant més llarg que el triat al principi, tot apuntava a que la jornada es podria allargar considerablement. El grup enfilà doncs direcció al pic de la Colilla (2834mts) guanyant ràpidament alçada i seguint unes marques quasi bé invisibles i un sender inexistent. Poc a poc el paisatge s’anava obrint sota els seus peus i la serra del Cadí es deixava veure a la seva dreta. Guanyat el coll (2834mts)previ a la collada Fonda queden al descobert les terres andorranes, portant a la memòria les etapes transpirinenques recorregudes per alguns dels membres del grup durant la seva travessa del GR11. La bonica vall del Madriu encapçalada per l’estany de l’Illa i l’inconfusible refugi que porta el mateix nom (2480mts) convida als excursionistes al relat d’algunes experiències allà viscudes. També es divisen clarament els estanys de la Bova, els Estanyons i l’estany de Serra Mitjana, tots ells en mig d’un terreny agrest i de semblança poc transitable. Al costat contrari, la cresta del pollegó superior del Pedraforca s’enfila pel damunt de la serra del Cadí.
Desprès de fer un mos ben guanyat pels caminaires aquests segueixen en direcció al pic de Setut, i és en aquest instant on descobreixen el gran desnivell i la complicada cresta que s’alça fins el cim i que trenca els esquemes d’aquests. La impossibilitat de salvar aquest pas per la seva complicitat el grup decideix descendir per la llarga pedrera i fen us de la seva experiència per traçar un pas per un terreny gens trepitjat i molt menys assenyalat que els portés fins l’estany Gran i la Bassota de Setut. És allà on el grup decideix iniciar el definitiu descens fins al punt d’inici de la caminada empesos per dos motius molt importants; l’horari restant fins la posta del sol i el que hauran d’emprar fins a l’arribada al cotxe, i els núvols amenaçadors que s’han situat a molt poca distància d’ells.
Una darrera mossegada per recobrar forces, una foto de grup i, una vegada més, la bona orientació del grup els portaria de nou cap el refugi de Pradell, just per arribar al cotxe i guardar-se d’una forta calamarsada que no pararia fins arribar a Bellver de Cerdanya, on els excursionistes pararien a fer una beguda al Hotel Bellavista per intercanviar les fotos fetes durant la ruta i veure al Barça com guanyava a Las Palmas per dos gols a un.