El Club Excursionista Anoia assoleix el cim del Puigmal en una jornada on la tempesta fa acte de presència.
Amb un horari plantejat pel Club masquefí que es complí a la més metòdica perfecció, el grup d’excursionistes traslladats a la zona més elevada de la comarca del Ripollès, realitzà una ruta circular que uniria la Collada de Fontalba (2074mts) amb el cim més alt del Pirineu Oriental, el Puigmal (2910mts), i el Santuari de la Mare de Deu de Núria (1960mts).
Amb excursionistes vinguts d’arreu, el gruix del grup es completà a Queralbs, una bonica i petita població situada al nord de Ribes de Fresser i darrer punt de partida per aquells que volen accedir a la Vall de Núria. Com de costum, un primer cafè per començar a ambientar als caminants del programa previst i per retrobar a vells companys de camí. També però, per conèixer a aquells amb els quals encara no s’havia coincidit mai. Amb aquell primer cafè, el grup ja prometia una bona harmonia per afrontar una caminada de 14kms amb els que es cobririen en unes 7 hores.
Però abans d’iniciar el camí, calia fer una aproximació d’11kms en cotxe fins a la Collada de Fontalba. Ara si, davant dels excursionistes s’enlairava, amb una forma ample i arrodonida, el mític cim del Puigmal. El grup no esperar ni un instant més i enfilar la llarga pujada fins al cim. Un petit imprevist de bon començament, obligà a un dels caminants a abandonar. Aquest fet, va provocar un petit retràs a la resta del grup. Un retràs però, insignificant al comparar-lo amb el fet sentimental de no poder compartir aquella fantàstica jornada amb una companya estimada per la resta del grup. El suport envers a ella, es va fer palès durant la resta de l’excursió.
Els excursionistes assoleixen el Cim de la Dou (2471mts), voregen la Cometa de Fontalba i, creuant una primera llengua de neu, realitzen una parada prop del cim per aprofitar en fer un mos i reunir la totalitat del grup. A la poca estona, s’assoleix l’objectiu principal de la sortida; el cim del Puigmal, de 2910mts. Unes quantes fotos sota la gran creu de ferro que fa de sentinella a les comarques del Ripollès i la Cerdanya juntament amb una olla i una campana, símbols inconfusibles del Santuari de Núria, i de pressa s’inicià el camí de baixada. Una tempesta havia acompanyat als excursionistes a la distància durant la pujada. Al grup, s’afegeixen dues noves excursionistes (una d’elles de quatre potes) que demanen d’unir-se en la baixada. Ara, els trons avisaven d’una baixada remullada. Descendint amb rapidesa per la Coma de l’Embut, les grans llengües de neu acumulades des de la darrera nevada, faria més divertida i entretinguda la baixada. El paisatge visual de l’Olla de Núria formada pels múltiples cims que la conformen resultava un regal fantàstic per als ulls de qualsevol mortal.
De nou reunits, ara ja a Núria, el grup “s’acomoda” en un racó dels múltiples espais dels que compta aquesta instal•lació i, s’aprofita per dinar mentre, a l’exterior, la tempesta segueix remullant la fantàstica Vall. Una vegada s’hagués complert amb les obligacions fisiològiques de l’alimentació, entre cafès i visites a la botiga de “souvenirs”, el grup torna a enfilar el darrer tram de la ruta. Restava una hora i quart fins retrobar-se amb els cotxes al Coll de Fontalba. Mentre, arribant a l’alçada de la Cabana de Gombrèn, el Santuari s’acomiadava dels caminaires amb una gran postal de la Vall de Núria i els seus espectaculars cims. Just en arribar al darrer tram del sender, la tempesta descarregà amb força damunt dels més endarrerits del grup. El Torrent del Puigmal amb la Font Alba i la de La Dou, posen el punt i final a aquest camí, on les fonts, els torrents i els múltiples rierols, fan d’aquesta part del Pirineu, un indret inigualable que no deixa a ningú indiferent.
A l’aparcament, els excursionistes es retroben amb la companya que no els ha pogut acompanyar a fer cim. Tot i això, segur que els ha acompanyat en el pensament més del que ella es pensa. També hi és el seu company que retornà amb ella un cop coronat el Puigmal.
Per acabar, un darrer refresc a Queralbs abans de retornar cap a casa.
El Club Excursionista Anoia, aconsegueix coronar un altre cim dels proposats en el seu programa del 10è aniversari. Com més avança la bona climatologia, millor és el repte. Pel juny, Canigó. Pel juliol, Pedraforca. Al setembre: la Pica d’Estats.
