El passat cap de setmana del 15 i 16 d’octubre, el CEA, realitzà dues etapes de la ruta transpirinenca que el situà a una hora de l’Estany de Sant Maurici. Serà aquí, on el Club masquefí farà una aturada tècnica d’un any en la seva activitat per arribar al Cantàbric.
Degut al calendari de sortides i activitats plantejat ara fa poc més d’un mes, el CEA te l’objectiu fixat en realitzar els cims més mítics de Catalunya durant aquest proper any. El Club Excursionista presentà el “Projecte CIMS” durant l’acte commemoratiu del seu desè aniversari, on es planteja assolir muntanyes tant conegudes i senzilles com son Sant Jeroni de Montserrat, La Mola de Sant Llorenç del Munt i el Canigó, com de més complicades com son el Taga amb raquetes de neu, el Turó de l’home i el Matagalls, el Puigmal, el Pedraforca i la Pica d’Estats. És aquest programa el que obliga a aturar el GR11, el qual es reiniciarà el cap de setmana llarg del 12, 13 i 14 d’octubre, havent de cobrir el tram que uneix Espot (Aparcament del Prat de Pierró) – Estany St. Maurici – Ref. Colomers – Ref. Restanca – Espitau de Vièlha.
Actualment doncs, l’entitat masquefina es troba al límit on es permet arribar als cotxes que no siguin del Parc; a l’aparcament situat al Prat de Pierró, al mig mateix del tram que uneix Espot amb l’Estany de Sant Maurici.
El grup partí del petit poblet d’Estaón, llogaret d’arribada de la darrera etapa coberta el passat 3 de juliol. El camí s’iniciava creuant el poble i en forta pujada. El desnivell a guanyar era de 1200 metres en tant sols quatre quilometres. Aquesta ascensió resultà ràpida i oferí als caminants un paisatge fantàstic amanit pels colors grocs i ocres de la tardor. Diversitat de boscos i solanes condueixen als excursionistes per un sender molt mal assenyalat pels responsables de mantenir marcat aquest Sender de Gran Recorregut (GR11). El soroll de la brama dels cérvols que realitzen durant l’aparellament, acompanya als excursionistes durant una bona estona.
Un cop arribats al punt de més alçada, el Coll de Caubo, al darrera es descobria un cop més la Pica d’Estats, ara ja, més allunyada que a la darrera etapa. A l’altre costat del Coll, una vista espectacular del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Inconfusibles com sempre: Els Encantats. Sessió de fotos amb la companyia d’una petita i aletargada serp. Ara, tot seria baixada. Amb l’objectiu a la vista i proper, i amb l’interès de seguir pel camí original del GR11, un cop més, la mala senyalització d’aquest, fa que el grup agafi la directa i es despreocupi per les senyals blanques i vermelles i arribant així a Dorve, poble “fantasma”. Poblet típic del Pirineu català però, enrunat completament. Solament dues persones amb les quals, el grup, intercanvia algunes paraules. De nou al camí, parada sota una pomera, que tot i estar picades, els caminants s’entretenen en provar-les. A l’estona s’arriba a La Guingueta, fi de la primera etapa. Allà, el grup es retroba amb el company que està fent de suport logístic. Es trià el Càmping Nou per passar la nit. El grup, plantà les tendes i, desprès d’una dutxa, soparen al mateix càmping tot veient un Racing – Barça.
A l’endemà i de matinada, mentre la claror encara no s’atrevia a sortir, el grup s’equipà per seguir la travessa. Sortint, un primer café per escalfar motors. De nou, el camí fa pujada. Uns cavalls i una guineu voltant pel prat. Ara, aquest, molt ben marcat. Les senyals del GR, es fan fàcilment visibles. El camí volteja força estona la mateixa zona; son coses del GR11 que, al mateix temps que s’anomena de “Gran Recorregut”, hi ha trams que resulten inexplicables per les voltes que donen i no son resolutius per la rapidesa en avançar llargs trams de camí. Si més no, aquests “forçats” trams, si que resulten atractius turísticament parlant. Com més alçada es va guanyant, els caminants podent anar descobrint La Guingueta i el Pantà de la Torrassa a vista d’ocell. També, la visita dels esquirols amenitzen la caminada. A l’estona s’arribà al nucli de Jou i, a partir d’aquí, es seguí per un tram de pista asfaltada on, en un parell d’ocasions, es creuà un cérvol pel davant mateix dels excursionistes. Es pasa per la font del Bosc de Ciriles. Un cop superat el punt més altiu de la jornada (Cap Seré, 1367mts), s’arribà a Estaís o Estahis. Allà es fe una parada per reposar calories. A la poca estona, es creuà la carretera que segueix per la Solana d’Espot fins al poble. Els excursionistes segueixen pel camí que puja cap un bosc fantàstic, on els colors de la tardor es fan visibles amb la llum del sol que es filtra entre les seves branques i fulles. Aquests, enfilen ja cap Espot, on es decidí seguir fins a guanyar l’aparcament del Prat de Pierró, punt límit del Parc de Sant Maurici on es pot arribar amb cotxe particular. D’aquesta manera, l’entitat excursionista s’estalviaria de realitzar el tram des d’Espot per la propera etapa. Abans de sortir del poble, una vedella està a punt de parir assistida per un parell d’entesos. De moment, solament un parell de potes ja han vist el sol. Així doncs, es continuà el camí durant 1:15 hores més per la banda nord del Riu Escrita, on prop del Barranc de les Agudes es gira a l’esquerra i es deixa el GR11 per arribar al Pont de Pallers i a l’aparcament per la Passarel•la del Pont de la Gorga. Abans però, el grup es retroba de nou amb el company de suport que ja els espera a la solana de Suar i on es fan unes fotos amb Els Encantats a tocar.
És en aquest moment on el Club Excursionista Anoia, aparca momentàniament el GR11. S’hi tornarà a posar just d’aquí un any. Ara cal seguir amb un programa de sortides fet expressament per a celebrar els seus 10 anys. Però abans de tornar cap a casa, el grup s’atura per dinar de nou a Espot, a l’Hostal Palmira on son molt ben atesos. Abans però, unes fotos al vedell que ja ha nascut.
