El risc d’allaus fa que el CEA canviï el seu destí i corona el Taga amb raquetes de neu

L’alt risc d’allaus que amenaçava el passat cap de setmana les zones més altes dels Pirineus, obliguen al CEA a canviar el seu principal destí d’ascendir al Pic de la Dona, situat a la zona d’Ulldeter.

Fins al darrer moment, els dirigents del Club Excursionista Anoia, van estar pendents de la informació que el Metocat publicava referent a l’estat de la neu a la zona del Ter-Freser al Pirineu Oriental. Un marcat nivell 3 dins l’Escala de Perill d’Allaus, fa replantejar al grup desplaçat al Ripollès, la ruta en un principi fixada. L’opció triada, els va dur fins a les rodalies de Pardines. S’intentaria coronar el cim del Taga, de 2035 metres d’altura, malgrat els forts vents que s’anunciaven.

El Taga, és el cim més elevat de la Serra de Conivella i, amb la seva avançada posició sobre les valls del Ter i del Freser, fa que domini un extens territori ple de valls, però sobretot posseeix una magnífica panoràmica sobre les altes cimes, del Puigmal al Canigó.

Un cop arribats a l’Ermita de Santa Magdalena i d’haver hagut de col·locar les cadenes als cotxes per poder efectuar aquesta aproximació, els vuit membres del grup iniciaven l’ascensió fins el mític cim. La quantitat de neu acumulada, va fer que l’excursió es pogués gaudir al màxim. 750 metres de desnivell els separaven fins la gran creu situada al capdamunt del cim. Com més s’ascendia, millor s’observava la silueta de la Serra Cavallera que els cims dibuixaven direcció Est, amb el Puig Estela (2007 mts) i el Puig del Pla de les Pasteres (1839 mts), poc més de 8 km. fins a Camprodon. Un paisatge immens i fantàstic permetia visualitzar la zona ennuvolada del Pic de la Dona. Amb les raquetes als peus, alguns dels participants per primer cop, van poder gaudir d’una neu en perfecte estat, obrint via nova damunt de la neu verge, la qual no tardava en amagar les petjades quan el vent bategava amb força en alguns trams del recorregut.

Un cop assolit el cim, l’entrepà desitjat des de ja feia una bona estona, acompanyava la creu gelada, el fred, les fotografies i l’espectacular paisatge. Entre altres: la Serra del Montseny, la de Montserrat i el Pedraforca.

Una bona i relaxada baixada i un entrepà a Ribes de Freser, acabarien amb una jornada inoblidable.

 Iniciant el camí

 Colocant-se les raquetes

 Guanyant metres

 El vent apareix vàries vagades durant la pujada

 Divisant la creu del Taga

 Seguint les pases dels capdavanters

 En Marc, es desmarca

 Una mirada cap enrrera. La Serra Cavallera

 Pardines

 Darrers metres cap al cim

 Arribada i bocata

 El Pedraforca

 El Montseny

 Sota la gran creu gelada

 De tornada

Petant la xerrada. Que de que es parla? de la Grossa de Nadal!!!