Aquest cop, res va impedir que els membres del CEA arribessin a Molló (Ripollès), i aconseguissin complir un altre tram del GR11, la travessia dels Pirineus. Recordem que al mes de desembre passat, una cacera de senglars els va impedir el pas.
Oix va ser el punt de partida per a recuperar en una hora el sender de gran recorregut (GR11). El paisatge, fantàstic. Els grisos i marrons de l’hivern es barrejaven entre verds i ocres. L’aigua, va ser protagonista durant gran part del recorregut. Al cap d’uns moments, la Vall d’Hormoier rebia als tres components del Club introduint-los en la bellesa dels boscos de l’Alta Garrotxa.
Els diversos desnivells que aplegava la ruta, acumulava un desnivell de pujada de 1350 metres, repartit en curts trams dins dels 23 kms de camí. L’arribada a Beget, convidava a fer una parada a Can Feliça, on un refresc i una mica de formatge i fuet ofert per la gent de la casa, feia gaudir d’un moment agradable en mig del cansament que s’anava acumulant a les cames dels caminants.
Reiniciant el camí, Molló ja era més possible. Un dur camí, amanit per la mala indicació referent al temps horari indicat en la senyalització col·locada pel camí, feia desconcertar als participants al mateix temps que s’ho prenien a broma.
Arribats al Collet de la costa, es divisaven diverses serres ben nevades; entre elles: la Serra Cavallera, el Puigmal i la zona de Vallter. A sota, Molló. Les esquelles de les vaques posaven música a aquell entorn bucòlic. Aquell tram final, es va fer més llarg del compte. Però, després d’unes quantes ziga-zagues, enfilaren per fi, el darrer tram fins a l’objectiu.
Ara, el Cantàbric, ja està una mica més a prop.
D’Oix a la Vall d’Hormoier per recuperar el GR1
Intentant interpretar les males indicacions del camí
On millor que a l’Alta garrotxa per observar els colors que ens ofereix l’hivern
Milers de racons per fotografiar
Sortint de les faixedes i arribant a les Planes
El Molí d’en Quelet ens dirigeix cap a Beget
Entrant a Beget
A Can Feliça, fent una mica de formatge i fuet
L’aigua acompanya gran part del recorregut
Foto de grup davant una cova
Darrer turó, la Creu de Meials
Arribant al Collet de la Costa, el paisatge resulta esplèndit
Un cop més, els horaris marcats al camí, no quadren amb els trobats anteriorment
Darrera pujada per arribar a l’objectiu: Molló
