En un matí molt variable, meteorològicament parlant, on fins i tot la calamarsa va fer acte de presència, el Club Excursionista Anoia s’infiltrà a la Riera de Salenys per a realitzar una de les vies ferrates més divertides de Catalunya. Amb els seus sis ponts tibetans, aquesta ferrata aconsegueix ser una bona escola per a practicar el pas per aquest tipus de ponts i per a iniciar-se en aquestes vies de progressió. Situada a Les Gavarres, entre el Gironès i La Selva, prop de Llagostera i Romanyà de la Selva, aquesta ferrata s’enfila per aquest torrent cobrint un desnivell total de 100 metres.
L’aproximació s’inicia un cop el grup fa el primer cafè del dia (a més d’algun que altre temptador entrepà de pernil) al Restaurant Can Panedes, un d’aquells bons indrets on s’ha de parar a fer un esmorzar de forquilla, situat al Km 8 de la C-65 en direcció a Llagostera. Una vegada arribats al punt de partida, el grup deixa els cotxes en una pineda prop de Romanyà i encara el camí a la recerca de la Font de Panedes. En vint minuts, s’arriba a l’inici de la via desprès d’haver descendit per un corriol i d’haver creuat un fantàstic bosc, on el rierol ja avisava de que el matí seria humit i atractiu. El mateix camí ja feia jugar als caminants obligant-los a creuar el riu per uns ponts de fusta. Ara si, desprès de donar les instruccions respectives de seguretat, la via ferrata s’iniciava en un llogaret anomenat El Pou de les Gorges, que els enfilà per un pas molt estret i on s’ajudaven repenjant-se en les seves dues parets. Un cop traspassat aquest estret, el “parc d’aventura” començava. El primer pont tibetà serviria al grup a fer les primeres valoracions equilibristes de com superar el màxim atractiu d’aquesta ferrata. A l’estona, aquests ponts no suposarien cap tipus de plantejament diferent. Un a un, els components del grup, anirien superant els sis ponts dels que compta la via. Tot senzill i sense cap pas a destacar, llevat d’algun punt molt desgastat que no deixava que el calçat s’agafés correctament. Ascendint pel barranc de la Riera de Salenys, on s’observaven a la perfecció tots els ponts que s’avien de superar fins al capdamunt d’aquest, s’arriba al punt opcional que oferia la possibilitat de realitzar un ràpel. Sense dubtar ni un segon, el grup grimpar fins al punt d’inici d’aquest. Una vegada més, es donar les instruccions pertinents per realitzar, en aquest cas, el ràpel en condicions i, poc a poc s’anà superant el pas. Just en acabar, quatre gotes de pluja i quatre pedres de calamarsa, espavilen el grup que no dubta en alleugerir el pas. Per sort, solament va ser un avís. Un parell de ponts més i un flanqueig horitzontal els col•locà sota mateix del Pont del Salt del Llop, un pont amb travessers de fusta que posaria el punt final a una ferrata per repetir.
Abans de tornar al cotxe però, calia la foto de grup. Per sort, en aquell precís moment, hi passava per allà un individu de parla estranya i mig tapat per un objectiu fotogràfic de metro i mig. Entre l’individu i l’objectiu, s’hi podia observar una càmera també fotogràfica. Alguna cosa feia preveure al grup que, la compacta no seria suficient per a fer una instantània amb condicions. Tot i això, l’avenç de la tecnologia, va permetre comprovar que la màquina del grup resulta suficient per a fer la imprescindible “foto de grup”. Deu minuts i, al cotxe.
Amb la gana al cos, el grup arribà a Llagostera on la saciaren al Restaurant Can Torrades, on foren rebuts amb la música d’unes alegres “ranxeres” i atesos per una fantàstica cambrera boliviana, la qual va mostrar el mateix gust musical que els excursionistes.
