El Club Excursionista Anoia assoleix el cim de la Gallina Pelada (2322mts) acompanyat d’un dia radiant i un paisatge força nevat. Després de la neu caiguda a les darreres hores, l’ascensió del Club masquefí al punt més alt de la Serra d’Ensija omple de satisfacció als excursionistes que s’apuntaren.
A les 9h, el grup es completa a Saldes on s’inicia la jornada amb un cafè i, una vegada aclarits els dubtes sobre l’accés més idoni fins al punt on s’iniciaria la caminada, el grup posa rumb fins a la Font Freda, situada una mica més amunt del Pla de Palomera, una vegada sobrepassada la zona d’esbarjo de la Pleta de la Vila.
El camí s’inicia ascendint pel Torrent de la Font d’Ensija on l’aigua vinguda d’aquesta font situada prop del Refugi que porta el mateix nom s’ajunta amb la de la Font de l’Orri, lloc per on passen els caminaires i per on creuen per passar a l’altra vessant del torrent. La paret sud del massís del Pedraforca els cobreix les espatlles. A l’estona, el grup es troba amb les primeres clapes de glaç. Els excursionistes tiren pel dret, intentant seguir les senyals del camí que els durà fins al cim. El gel i la pendent del terreny fan més entretinguda la pujada. Arribats a la cota 2100, el terreny es fa més planer. El paisatge resulta espectacular. A l’alçada del Clot d’Ensija el grup divisa ja el Refugi, i cal creuar el Pla Gran per arribar-hi. El refugi d’Ensija, o anomenat també Delgado Úbeda, resta tancat tot i el rètol indicant “refugi guardat”. Solament es pot accedir a la zona lliure on es comprova la petita estança la qual resta oberta per acollir possibles emergències. La paret sud del Pedraforca fa més atractiu aquest refugi, el qual s’alça solitari i mancat d’ombres on resguardar del sol als caminaires que accedeixin durant les èpoques de més calor. Una vegada visitat l’indret, el grup enfila de nou el camí per arribar al Cim de la Gallina Pelada complint l’horari previst. Des d’allà, la vista domina a la perfecció les serralades i muntanyes més properes com la del Cadí, el Moixeró, Rasos de Peguera, Pedraforca, el Port del Compte, així com les més apartades com la Tosa, el Puigmal, el Canigó i també es divisa la silueta inconfusible de la muntanya de Montserrat. Àpat i fotos de rigor abans de marxar. Tot i que hi havia possibilitat de realitzar una ruta circular accedint al cim de Roca Blanca i passant pel Portet i La Pinatella, es decideix realitzar el descens pel mateix camí pel qual s’ha pujat, ja que els excursionistes son informats per un altre grup que arriba per aquesta vesant, de que el camí és molt costerut i, possiblement la neu, compliqui alguns dels passos. Així que, es realitza la baixada desfent el camí realitzat a l’anada però desplaçant-se fins a les torrenteres per fer que la ruta sigui més planera i evitar els pendents més marcats en zones de glaç. Però el sol ha escalfat ja la neu i aquesta es troba en un estat fantàstic per caminar i llançar alguna que altre bola de neu entre els membres del grup.
A l’alçada de la Planella Gran, els excursionistes creuen comentaris amb els guardes del refugi, que van de camí cap allà carregats amb les motxilles on transporten material i menjar per abastir a aquells que decideixin fer parada a la caseta solitària.
La baixada es compleix a la perfecció, arribant de nou a la Font Freda i prenent el cotxe fins a Saldes, on el dinar es fa merescut.
Una vegada més, el grup ha estat completat per nova gent. Nous companys de camí dels que s’espera retrobar de nou en properes sortides.
Noves amistats, nou cim i ànims renovats per pensar ja en la propera.
