Puntualitat, treball i bon rotllo. Aquests van ser els elements essencials que van regnar durant el cap de setmana que va durar el Curs de Vies Ferrates organitzat pel CEA.
Tres elements que van fer que el curs es tanques amb un altre èxit organitzatiu del Club Excursionista Anoia.
Dissabte, 18 d’abril.
Un cop arribats a l’Hotel París (Encamp – Andorra), distribuïdes les habitacions i, desprès de la presentació del Curs per part del President de l’Entitat, a 2/4 d’11 del migdia, començava la sessió teòrica, donada pels Guies de Muntanya Taüll al mateix Hotel. Aquesta primera part del Curs, va estar dominada per la conscienciació i control de la seguretat; Homologació del material, equipament dels participants, nusos i fixacions de seguretat i tècnica de progressió en ferrates.
Després de dinar, els participants es disposaven a posar en pràctica tot allò del que els havien parlat. Ferrata del Tossal Gran d’Aixovall, amb un desnivell de 70 mts i una longitud de 160 mts, els participants van experimentar la sensació de trobar-se amb una verticalitat total sobre el riu Valira. Aquesta primera ferrata, es va superar sense cap dificultat a destacar. Es van poder vèncer els primers dubtes sobre la pràctica d’aquesta tècnica. La combinació dels mosquetons amb el cable de vida i la corda de seguretat amb la resta de companys de la mateixa cordada, es va dur amb gran exactitud. La pluja arribà just al posar punt final a la via.
Unes compres, un Barça – Getafe a l’Hotel, un sopar molt educatiu en quan a idiomes i una mica de marxeta country, van acabar amb un dia ple de novetats que prometia un diumenge apassionant. La ferrata de l’endemà, seria més difícil i complicada.
Diumenge, 19 d’abril.
A les 7 del matí següent, els cims d’algunes muntanyes lluïen un blanc més marcat que el del dia anterior. L’ambient era humit i el termòmetre marcava 0º. A les 8 h, esmorzar i a les 9 h, de camí a la segona ferrata. Ferrata de Sant Vicenç d’Enclar, amb un desnivell de 170 mts i una longitud de 270 mts. Com el dia anterior, es farien tres cordades dirigides cadascuna per un guia. Aquest cop, caldria una màxima atenció per part dels participants. Aquesta ferrata comptava amb uns passos més llargs i verticals i, fins i tot amb algun pas desplomat que exigia als participants extremar la seva agilitat i elasticitat. Al final, la recompensa: la satisfacció d’haver completat el repte.
La tornada, fent parada a uns grans magatzems per comprar una mica de formatge i menjar una pizza i, cap a casa.
Properament, els components del grup que van participar d’aquest Curs d’Iniciació a les Vies Ferrates, es podran trobar per recordar tot el que aquest curs va ser i va significar per a ells. Tot i que aquest petit acte s’anunciarà públicament, el Club Excursionista Anoia us vol convidar a tots a assistir-hi.
El CEA, segueix amb l’objectiu de posar a l’abast de les persones, qualsevol tipus de tècnica esportiva que es practiqui a la muntanya. Posar-ho a l’abast d’aquelles persones que no hagin practicat mai aquests tipus de tècniques amb seguretat i amb guies i tècnics titulats. Iniciar, provar, tastar,… la qüestió és, fer conèixer aquests tipus de pràctiques i engrescar a les persones a que ho segueixin practicant. Aquest és l’objectiu.
Cal remarcar que, aquest Curs de Ferrates s’ha pogut realitzar gràcies al gran suport rebut per part de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Masquefa.
Provant els nusos durant el curs teòric
Agafant forces per la primera ferrata
De camí a la Ferrata del Tossal Gran d’Aixovall
Primers passos, primeres experiències
Passos verticals sobre el Riu Valira
Durant el sopar, un brindis desitjant un diumenge divertit
Inici de la Ferrata de Sant Vicenç d’Enclar, el més divertit encara per arribar
Poc a poc, es guanya alçada i els passos es compliquen
Passos més llargs i verticals
Des d’allà dalt, les vistes son impressionants
El primer grup, a punt de cloure la ferrata
Paret llarga amb desplom inclòs
Millor, no pensar-s’ho gaire i tirar amunt
El Curs de Ferrates, es clou al arribar a Sant Vicenç d’Enclar
Participants i guies
