La “TeleTubbies” i la “Olmo-Soler”, van ser les dues vies ferrates que va realitzar el Club Excursionista Anoia el passat diumenge, amb l’objectiu de passar un matí divertit i el de iniciar a tots aquells que no ho hagin provat mai, a realitzar una via d’aquestes característiques.
Tot i que el dia es va llevar molt ennuvolat i amb denses boires desprès d’un dissabte plujós, a Corçà, zona on estan enclavades aquestes dues vies, es trobava totalment aclarida. Fins i tot, el sol va acompanyar als excursionistes durant tot el matí, aconseguint que la calor arribés a una intensitat important.
El grup s’arribà, primer que res, a la Vila d’Àger per a fer un cafè al bar situat a la mateixa carretera abans d’iniciar l’activitat. Tot i això, per alguns, aquell cafè es va traduir en un fantàstic entrepà. Tot i la mandra agafada a l’esmorzar, el grup enfilà pista amunt fins a l’aparcament, prop l’Ermita de la Pertusa i un cop passat el petit nucli de Corçà. Tot i la gran bellesa de l’indret, el Pantà de Canelles restava sec, transformant el paisatge en decrement dels excursionistes. El Pantà s’havia buidat uns pocs dies abans, degut a les obres de construcció d’una passarel•la que comunicarà Montfalcó amb el Congost de Montrebei. D’aquesta manera, es recuperarà l’antic pas entre les vessants aragonesa i catalana. Aquest fet, permetrà donar un impuls important a l’oferta senderista de la zona. Aquesta passarel•la, serà un pont penjant de 36 metres de llargada situat a la part més estreta del congost, aconseguint complir una demanda molt reivindicada de la zona que aconseguirà comunicar les dues rets de senders (l’aragonès i el català) de la Serra del Montsec, recuperant així més de 150 kilòmetres de camins una vegada estigui construït aquest pont.
Una vegada repartit l’equip, els excursionistes descendiren per l’empinat corriol que els duria a l’inici de la via, servint d’escalfament per aquells “principiants” (amb carinyo) per haver-se d’ajudar d’algunes, i servint com a primer contacte amb els ferros. Desprès de salvar un pas estret entre dues pedres, el grup s’equipà mentre ja es donaven les primeres instruccions. Els més veterans, es repartiren entre la resta per poder coordinar i aconsellar en cada tram de la via. En el seu inici, la “TeleTubbies”, compta amb unes presses com si d’un rocòdrom es tractés, cosa que obliga a col•locar els peus en uns suports molt petits que, sumats a la verticalitat que presenta, pot arribar a impressionar a algun debutant. Aquest va ser el cas d’un dels components del grup masquefí, al qual se li va barrejar amb la seva vertiginalitat i que el decidir a abandonar. La resta enfilar amunt amb la facilitat que ofereix aquesta senzilla i bonica via ferrata, equipada amb grapes i l’habitual cable de vida. La part final de la “TeleTubbies”, presenta un roc molt aeri el qual s’ha de pujar i bordejar. Aquell és l’indret on aconseguirem les fotografies que més ens agradarà ensenyar quan tornem a casa. Just on acaba aquesta singular ferrata, s’inicia una de ben diferent; la “Olmo-Soler”. Via que du el cognom dels dos promotors i que es basa en una equipació de cadenes i on, el cable de vida desapareix, havent d’assegurar els mosquetons a la mateixa cadena. Però aquesta diferència no fa aquesta via ferrata menys divertida a la realitzada anteriorment. El final de la “Olmo-Soler” es just a l’Ermita de la Pertusa. Aquesta ermita romànica situada de camí al Congost de Montrebei i documentada l’any 1162 amb el nom de Petrapertusa, resulta un mirador excepcional del Pantà de Canelles i la Serra del Montsec. És allà on el company que s’ha vist obligat en abandonar degut al vertigen, reb als excursionistes i, plegats, es fan la foto de grup davant l’ermita i amb el pantà al darrera, no abans d’emprenyar a una parelleta que restava asseguda a les escales i que semblava molt carinyosa. Si, molt carinyosa però, menjant-se una amanida de pasta d’un “Tapper” (que cutre, no?). Al cap i a la fi, bona gent que encara es pot trobar per la muntanya, i que no dubten en fer, no una no, set fotos al grup!
Una vegada arribats de nou als cotxes, part del grup s’acomiada i, l’altre, només pensa en tornar al bar d’Àger i poder-se menjar un d’aquells fantàstics entrepans. Per cert, el vi, tot i no ser una gran qualitat, molt millor que el del bar de Corçà; cel tenir-ho en compte per si algú se li acut d’anar!
Al final, bon ambient, noves amistats i bons companys de muntanya.