La llargada de la via i la forta calor que va caure sobre Catalunya el passat dissabte, tornà xafogós l’ascens i la baixada a la Regina de Peramola.
Tot i arribar a bona hora a peu del camí que portaria als membres del Club Excursionista Anoia fins a l’inici d’aquesta conegudísima via ferrata, ben aviat, el sol va fer acte de presència i abraçà la pedra com els guants dels participants s’agafaven als ferros al observar els vertiginosos passos que anaven guanyant metres sobre el magnífic dibuix que s’obria sota els seus peus del Pantà d’Oliana. Indiscutiblement, el paisatge que ofereix aquesta via ferrata no el supera cap altre de les moltísimes vies que tenim al nostre país. Passos llargs i verticals, combinació de diversos tipus de ferrats, entretinguts horitzontals, uns quants desplomats, un pont tibetà i un pas entre roca i roca on només un adult pot fer obrint bé les seves cames, anomenat el “pas de la fe”. Com ja hem dit, una via prou llarga com per esgotar les forces a aquells que feia molt de temps que no practicaven una ferrata i, una calor com per assecar qualsevol rierol en cas d’haver existit. Treure forces d’allà on en prou feines en quedàven i el suport d’un nou company, d’aquests que ja quasi no se’n troben per aquests móns, van ajudar a aixecar un dia que va acabar en un refrescant brindis tot fent un plat combinat al Restaurant Cal Petit d’Oliana.
