Com cada any per aquestes dates, el Club Excursionista Anoia realitza una sortida fora de programa aprofitant les possibilitats que poden oferir els dies de vacances d’aquells que volen participar d’una sortida distesa i relaxadament cansada.
Aquest cop, el Club masquefí, es traslladà a la zona d’Amitges, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb l’objectiu de dedicar-hi un parell de jornades per conèixer una mica millor els entorns d’aquella zona. Així doncs, dilluns 23 d’agost i desprès d’un primer cafè a Espot, el grup format per cinc membres, dos d’ells de ben joves (11 anys), van iniciar la ruta que els portaria fins al Refugi d’Amitges. Per arribar allà, el fantàstic paisatge es barrejava amb les fotografies, l’esperit de la descoberta amb el d’aprofitar al màxim el temps i l’exercici amb el bon rotllo.
Aquest primer dia doncs, el camí va discórrer per la ruta que s’enfila des d’Espot a l’Estany de Sant Maurici (1800mts). D’allà i desprès d’haver fet un primer àpat (bocates, galetes i… Muesli), s’agafà el corriol que segueix vora l’Estany i que passa per la Cascada de Ratera, recuperant la pista principal i arribant a l’Estany de Ratera. Enlloc de seguir aquesta pista més directe fins al Refugi d’Amitges, el grup va decidir donar una mica més de volta i arribar-se al Mirador de l’Estany. No cal dir que des d’allà, el paisatge que es pot observar de l’Estany de Sant Maurici i els Encantats, amb un primer pla d’algun que altre arbre pintoresc, feia de qualsevol foto tot una postal. Un cop arribats al Refugi d’Amitges (2367mts), calia trobar un raconet per dinar. El lloc va ser perfecte, just travessant la presa que reté i forma l’Estany Gran d’Amitges. Un cop més, els bocates, amanides i… el Muesli, van cobrir les necessitats dels participants. Davant d’ells, les impressionants Agulles d’Amitges (2662mts).
Un cop instal•lats al Refugi, calia aprofitar la tarda; com? doncs caminant. El grup decidí arribar-se al Port de Ratera. Així que, amb una mica d’aigua a la cantimplora i uns quants Muesli’s a la motxilla, es dirigiren camí amunt cap aquest Port. Pel camí: l’Estany dels Barbs i el de la Munyidera. Més endavant, i just desprès d’una sessió fotogràfica sota una glacera i de salvar un petit desnivell voltejant l’Estany de Port de Ratera, s’arribà al Port de Ratera d’Espot (2543mts). Una gran esplanada a peu del Pic de Ratera, on es divisaven uns petits llacs, feu prosseguir als caminants fins al Port de Ratera de Colomers (2572mts) i on ja feia pensar en tornar cap el Refugi per poder arribar a temps per fer una dutxa abans del sopar. Des d’allà dalt, s’observava a la perfecció l’obertura de la vall que duia directe cap al visible Llac Obago. Una mica més de fotos, una mica més de Muesli’s i cap a baix. Un cop arribats al refugi d’Amitges, la dutxa “obligada” i cap a sopar. Aquest cop, la taula es compartir amb una parella ben simpàtica; en Pep (català i resident a Madrid) i, l’Alexandra (Colombiana i resident amb en Pep a Madrid).
Al matí següent i després d’esmorzar, el grup es disposava a atacar dos cims; el Tuc de Saboredo (2834mts) i Pic d’Amitges (2851mts), situats just al darrera de les Agulles d’Amitges. El que es volia era ascendir al mateix temps que es rodejaven les Agulles per la seva esquerra i guanyar el seu Coll, situat just al darrera d’aquestes i assolir els cims en el mateix ordre que el citat però, la via d’accés per aquest costat no estava visible i això, va dificultar la pujada als membres del grup. Tot i guanyar alçada, al no veure clar el pas cap al Coll de les Agulles, es va decidir retrocedir i seguir el camí natural d’ascens. Així que, la pujada es va fer voltejant les Agulles per la seva dreta i per un camí pedregós on les grans roques de granit van ser les protagonistes fins arribar al Coll d’Amitges (2760mts), situat just al mig dels dos cims. Tot i la monotonia de la ruta, això es va poder salvar alternant unes curses entre fites i fites. Per suposat, tot això ho animaven els “tres” components “més joves”.
Abans de decidir a quin cim es pujava primer, una mica de Muesli i, com no, unes fotos amb el fantàstic paisatge que sempre ens ofereix aquest Parc; El Llac Glaçat, els dos de Saboredo, el de l’Illa, el Negre, els de Gerber amb el seu refugi i lluny, entre tots els cims: l’Aneto. Per sota el grup, les Agulles d’Amitges. A la poca estona, el grup corona el primer cim, el Pic d’Amitges (2851mts) i, un cop havent baixat de nou al Coll, l’ascensió culminà a l’altre cim, el Tuc de Saboredo (2834mts). Amb més complicacions que el primer on els passos aeris feien posar tots el sentits als participants, el Saboredo aconseguí que la satisfacció personal de cadascú, fos molt més completa.
La baixada, molt més pronunciada, els portà fins una glacera on, els més joves (ara si), encara tenien forces per baixar lliscant unes quantes vegades. De nou al Refugi d’Amitges (i després d’alguna que altra caiguda), recuperació de la totalitat de la motxilla, recuperació de forces amb truita d’espinacs, amanida i… Muesli, i cap a casa. La baixada va ser pel camí més directe, el qual va permetre al grup, poder passar per la vora de l’Estany de la Cabana.
Un cop més, el CEA realitza la seva sortida d’estiu. Aquest cop, combinant participants ben jovenets amb d’altres que, actualment, estant participant de competicions força dures. Tot això és igual, perquè la qüestió, és sortir a gaudir de la muntanya i, si tot això es fa entre amics, molt millor.
