El passat dissabte dia 19, es va celebrar la trentena edició de la tradicional Matagalls – Montserrat (Mm). Dos membres del Club Excursionista Anoia, Carlos Vizuete i Fernando Freijo hi van prendre part i la van cobrir amb èxit.
Tot i que la prova s’ha de cobrir en menys de 24 hores, les dades de la passada edició, marquen la mitja en un temps d’arribada de 18:10 hores. El corredor que va aconseguir la millor marca el passat cap de setmana la va cobrir amb un temps de 8:20 hores. Els nostres companys Carlos i Fernando ho van fer amb 14:16 i 14:49 respectivament, els dos, molt per sota de la mitjana.
Els dos corredors, van presentar-se a mig matí al control de cursa situat a Coll Formic, on unes hores desprès es donaria la sortida. La dona i els fills de Fernando, els van acompanyar i els van donar ànims fins al moment tant esperat de la sortida. Fernando Freijo, va iniciar la marxa a les 17:31 de la tarda i, Carlos Vizuete a les 19:02. La nit va ser llarga. Al cansament, s’hi afegia la novetat de participar per primer cop en una prova d’aquestes característiques. Tot era nou i desconegut per a ells. Tanta gent, tantes hores caminant de nit, combinar el córrer amb el caminar per trams de camí ben diversos i amb grans desnivells,… tot, afectava física i psicològicament als participants. Amb l’esperança d’anar cobrint els diversos controls de pas, situats pel camí per recuperar forces en els punts d’avituallament col•locats per l’organització.
Va ser en un punts d’aquests, en el de Vacarisses concretament, on els esperava el suport “privat”. La família de Fernando i dos companys del Club Excursionista Anoia, amb roba neta per canviar-se i una mica de fruita fresca, els servia per afrontar la darrera part de la Mm amb l’ànim de l’equip de suport. Aquests 11,5 km restants van ser molt durs però, Montserrat els esperava amb els braços oberts. I mai millor dit. Allà estava el grup de suport, per acompanyar-los els darrers metres fins a la catifa vermella. Primer, en Fernando i, mitja hora després, en Carlos.
Nois, moltes felicitats. Aquells dubtes i pors d’unes hores abans a l’inici de la caminada, s’han transformat en orgull i satisfacció. Aquest, és el millor premi que un es pot endur de la Mm.