El Club Excursionista Anoia (CEA) realitza una sortida per la cara nord de la serra del Cadí. El paisatge resulta molt atractiu des del mateix instant que el cotxe agafa el desviament una vegada sobrepassat Martinet de Cerdanya en direcció a Montellà i Estana. Però abans, una paradeta per fer un cafè en aquest llogaret tant pintoresc com és Martinet on hi han dos forns de pa que fan les delícies dels que hi paren al passar per fer-se amb una de les coques que allí s’hi fan. El fred embolica als excursionistes sota un cel ennuvolat. Una vegada arribats al poble d’Estana i aparcats una mica abans d’arribar al seu campanar, s’inicia el camí en direcció a les immenses parets calcàries del massís que es van fent cada vegada més grans fins arribar a una immensitat meravellosa.
Encara al campanar d’Estana, una reixa evita l’entrada a aquest on s’hi observa que tant sols hi cap una escala que puja fins a la mateixa campana. Només hi queda un minúscul racó on hi ha col•locat un petit pessebre. Per accedir a la petita església cal baixar unes escales que també condueixen al vell cementiri. Tot el conjunt resta enclavat en molt pocs metres. Davant del campanar, un antic safareig serveix per assedegar la set d’un felí.
El grup enfila tranquil•lament el camí en direcció sud arribant al coll de Pallers, indret habilitat també per a deixar cotxes. A partir d’aquí el camí alterna boscos i clars on els colors de la tardor son el delit de qualsevol excursionista. Una vegada passat el collet Roig, anomenat així pel color vermellós de la terra, s’inicia una pujada que els durà fins a l’objectiu de la sortida; el Prat del Cadí, un dels paisatges més bells dels Pirineus catalans.
Una vegada arribats, el grup aprofita la bellesa del llogaret per fer un mos asseguts al prat i sota les parets immenses de la serra del Cadí. La vista es perd en cada pedra i cada canal que s’alça al davant dels caminaires. S’observen perfectament les canals de Cristall, la de l’Ordiguer, la canal Amagada, la Sàbat i les del Ticó. També el pic de la Costa Cabirolera i el Comabona.
Després de la foto de grup es reinicia el camí. Es planteja de fer una ruta circular que els farà passar per l’ermita de la Mare de Déu de Bastanist i el grup ho farà seguint molt detingudament les ressenyes del mapa, ja que les publicades a Internet avisen de que es una zona molt perdedora. Es creua el Torrent de les Comes i s’agafa un petit corriol situat a l’esquerra. El grup s’endinsa en un magnífic bosc on els ocres, els grocs, els vermells i els taronges configuren un preciós tapis damunt una base de centenars de tonalitats verdoses al mateix temps que els avets i els pins centenaris completen un quadre irrepetible.
El grup segueix molt atent al mapa arribant prop el Collet de l’Orri on una pista ampla els convida a girar a la dreta tal com indica la carta. A l’estona s’arriba al torrent de l’Estenedor i el camí gira i puja totalment al contrari d’on s’esperava. La direcció del Club atura immediatament la marxa degut a la no quadratura del sender. Algun dels membres del grup plantegen anar d’aventura i intentar de trobar un camí que els dugués a l’objectiu creuant el torrent fora sender, plantejament que la direcció declina decididament i fa retrocedir al grup fins a un possible punt on es creu que s’han desviat. Una vegada allà, aquell senderet tampoc respon a les necessitats del grup i es decideix recular fins al punt proper al collet de l’Orri. Una vegada allà es revisa de nou el mapa i sembla tot correcte. Tot i això, es decideix canviar el recorregut i tornar a Estana sense passar per Bastanist. Als vint i cinc metres però, es descobreix una altra gran pista que si sembla que sigui la marcada al mapa. Per lo tant, es demostra que la seguida anteriorment no hi surt a la carta Alpina! El temps es tira al damunt dels excursionistes que segueixen decidits a anar directes als cotxes. Ara, el mapa indica un guirigall de senders i camins que realment no existeixen físicament. Tampoc el GR150 que els hauria d’haver acollit sota mateix de la Borda del Baster no ho fa fins a un parell de revolts més endavant. Sort que el paisatge d’aquella contrada acompanya positivament als caminaires que feliçment i amb una bossa amb quatre bolets mal comptats arriben de nou a tocar els carrers d’Estana. La complicada xarxa de camins i caminets que s’estenen per aquella zona, resultà inevitable confondre uns corriols amb uns altres. Estiguessin oberts pels pagesos o pels caçadors de bolets que salvatgement assalten les muntanyes per aconseguir un trist pinetell no detectat pels tres-cents boletaires anteriors, han fet d’aquest indret tant fantàstic un veritable scalextric de camins. Sense cap tipus de senyal i amb el mapa de l’Alpina a escala 1:25000 on no hi surten detallats ni els corriols ni algunes pistes de sis metres d’amplada, resultà difícil completar la ruta circular desitjada.
Abans de tornar cap a casa, el grup es desplaça en cotxe fins a La Seu d’Urgell on s’hi celebra la Fira de Sant Ermengol, i dins d’aquesta la conegudíssima Fira de Formatges. Abans però, cal dinar i els excursionistes decideixen fer un entrepà al Bar Sport situat a la zona poliesportiva, al qual es decideix no parar mai més a fer un mos; pa congelat, poc frec de tomàquet i en una sola cara del pa, raig d’oli i formatge i embotit suficient una vegada es demana a la mestressa que faci el favor d’oferir un entrepà en condicions!
La jornada es tanca visitant la Fira i gaudint de diferents tastos de formatge.