El Club Excursionista Anoia realitza un trekking pel massís de Montserrat i ascendeix a l’agulla de l’Elefant i a l’ermita de Sant Antoni.
El club masquefí estrena el 2017 amb una sortida a la propera i encara desconeguda muntanya de Montserrat, amb una climatologia ben variada. El sol, el fred i el fort vent no van suposar cap problema per encarar el costerut camí de les escales que parteix de la plaça de les Pageses. Arribats al pla de Santa Anna i desprès de guanyar el Pas dels Francesos es girà a la dreta per arribar a la miranda dels Ermitans i a l’ermita de Sant Benet. Des d’allà es podia observar la curiosa ermita de Sant Dimes enclavada entre dues agulles. De nou en pujada es guanyà l’ermita de Sant Salvador, pintoresca per estar enclavada en una balma al peu mateix de l’agulla de l’Elefant, primer objectiu de la jornada. El grup aprofità el moment per a recuperar forces i fer la fotografia de grup. A la poca estona, part del grup s’enfilava per l’estreta canaleta que cal salvar per arribar a aquesta fantàstica miranda de l’Elefant. El fred i el vent obligà al grup a no estar-s’hi gaire estona. Una vegada recuperat el camí es planejaria la bonica serra de les Lluernes encarant-los, just després de sobrepassar el Cavall Bernat, a la torrentera de Santa Maria que haurien de salvar sobre un terreny dificultós. Amb una forta pujada però de curt recorregut s’arribà al segon objectiu, l’ermita de Sant Antoni, també construïda sota una balma i amb una vista espectacular del Cavall Bernat degut a la seva proximitat. L’ermita de Sant Antoni pertany a la zona de Tebaida, és la que es troba més allunyada del monestir juntament amb l’ermita de Sant Jeroni. En el passat probablement fou traslladada al seu emplaçament actual des d’una ubicació més abrupta. Era considerada com la més solitària de totes les ermites. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros. Durant la Guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre dreta fins que va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès. Les ruïnes de l’ermita de Sant Antoni no es troben en bon estat de conservació. Les restes no estan consolidades i l’embrossat les tapa. Tot i això es pot distingir murs de pedra, murs de contenció de terres, terrasses i una cisterna d’aigua. Des d’aquest emplaçament es poden albirar altres ermites i l’agulla de l’Elefant realitzada uns moments abans pel grup. Actualment, i com la majoria d’ermites de Montserrat que es mantenen en peu, serveix de refugi a excursionistes o a aquells que busquen un lloc apartat on passar una nit amb amics sense que ningú els molesti. En referencia a aquest segon exemple, els excursionistes masquefins tingueren l’oportunitat de conversar amb un grup d’aquests a la mateixa ermita. Per sort, quasi bé tothom és conscient de mantenir aquest fantàstic llogaret en unes condicions dignes per poder pernoctar-hi. Foto de grup i de nou en moviment. La baixada amb prudència i recuperant el camí per seguir fins a trobar el camí Nou de Sant Jeroni que retornaria als excursionistes al monestir passant pel Pla dels Ocells i Santa Anna on desfarien el camí d’escales realitzat a la pujada.
Abans d’arribar als cotxes, una paradeta a les Pageses per comprar una mica de mató i, fins la propera!