El club masquefí fa cim al Comabona de 2547 metres d’altura en un dia fantàstic de tardor.
Els excursionistes desplaçats al massís del Cadí gaudeixen d’un excepcional dia i compleixen amb el seu objectiu segons el programat. La bellesa que ofereix el parc del Cadí – Moixeró no defrauda al grup d’excursionistes que aposten per recórrer més sovint els impressionants espadats que s’observen des de la part cerdana catalana.
Tot i que el dia s’aixecava bastant boirós i fred, els excursionistes començaven a agafar millor temperatura fent un primer cafè a l’Hostal Martinet de Martinet de Cerdanya, brebatge que els ajudaria a encarar la llarga pista que ascendeix fins al refugi de Prat d’Aguiló (2020 mts)en cotxe i que s’inicia al terme de Montellà. Una vegada superada la pedregosa pista, el grup inicià el seu camí just al refugi i ascendir suaument però amb constància per les ziga-zagues que salven la impressionant paret fins guanyar la carena, justament en l’enclavament anomenat com el Pas dels Gasolans. Aquest pas era freqüentat històricament pels segadors i els traginers que anaven de Gósol a Bellver de Cerdanya. Les immenses vistes panoràmiques des d’aquest punt resulten impressionants i inspiren una pau i tranquil·litat incomparable. Per un costat la Cerdanya nord, Andorra i fins el Parc de l’Alt Pirineu. Per la rere guarda la cresta de la cara nord del Pedraforca. Una gran vall de gebre glaçada faria planejar als excursionistes fins al cim de Comabona (2547 mts). Amb els peus posats mig a la plana i l’altre mig al buit ben marcat per la cinglera de les impressionants parets del cadí, el grup s’aturà una estona a fer un mos, a fer la foto de grup i a gaudir de la bellesa que els oferia aquell paratge.
De nou al sinuós camí i acompanyats pel isards, el grup inicia el descens cap el Coll de Terrers i encarant els lineals cims de Moixeró, el de Penyes Altes, la Tossa d’Alp i, per últim i més allunyat, el Puigmal. Tot i allunyar-se cada cop més de la direcció d’on es trobava el refugi, la volta feia que els desnivells no resultessin gaire exagerats, tot i les pujades i baixades que s’hi trobaven. El fantàstics boscos i prats de l’Aguiló encararen de nou al grup fins al seu punt d’inici.
Una vegada més, el Cadí impregnava els cors dels excursionistes. Ben segur que hi tornaran!
De nou al cotxe, calia retornar amb cura per la pista pedregosa i tancar la jornada amb un altre cafè, però aquesta vegada l’aturada seria a l’Hotel Bellavista de Bellver, on el cafè va estar substituït per unes llesques de pa amb tomàquet i una fusta d’embotits. Això si, amb la fantàstica remor de fons d’un altre èxit del Barça.