El club masquefí realitza un tram coincident amb el Camí de Sant Jaume català que transcorre per la Ribera d’Urgellet. Amb la intenció de descobrir una zona molt poc transitada per caminants, el Club Excursionista Anoia es desplaçà a aquesta zona de l’Alt Urgell per comprovar l’atractiu amagat de la zona de Els Portarrons, i ho va fer iniciant la caminada al nucli del Pla de Sant Tirs. El camí es compleix sense gaires desnivells i ressegueix el rec del pla d’Arfa i s’endinsa pels boscos del barranc de Culinoves i el torrent de Codinet, tot i que al intentar passar per una drecera que escurçava una bona part del camí, els senderistes es toparen amb una zona de producció de mel d’abelles on l’apicultor es trobava fent el control de la producció i això provocava que aquestes estiguessin una mica alterades fent que a un parell dels participants se’ls colés una en els cabells produint un bon ensurt. Aquests decidiren recular i anar a buscar el camí principal. Aquest els portaria directes a la carretera C-14 que seguirien al costat del riu Segre fins trobar el pont amb l’indicador cap a Noves de Segre i que els faria creuar a l’altre costat on es troben les valls d’Aguilar, o altrament dit El País dels Manairons. Ara es seguiria tota l’estona per la vora dreta del Segre passant pels Hostalets de Tost i La Reula arribant a unes escales de fusta que indicaben l’estret del camí i dirigint als caminants entre les parets de la muntanya i el riu Segre. Unes passarel·les de fusta i les impressionants balmes envaïdes per a nombrosos escaladors deixàven palès que s’havia arribat al objectiu de la sortida. El tram de Els Portarrons correspon al camí que des de l’edat mitjana fins a començaments del segle XX havia enllaçat l’Urgellet amb la vila d’Organyà amb un pont suspès sobre el Segre i un sender arrapat a la paret.
Fotos, àpat i bota de vi, i tornada cap el cotxe.
De tornada, una parada al Bar París de Ponts per comentar la jornada.