El CEA visita el Castanyer Gros d’’en Cuc, el més gran de la Península Ibèrica

Els participants a la darrera sortida organitzada pel Club Excursionista Anoia, es van endinsar, literalment parlant, a l’interior del Castanyer més gran que existeix en tota la Península Ibèrica. Aquest arbre, (Castanea Sativa) pertanyent a la família de les fagàcies, està situat al nord de Cànoves, al Parc Natural del Montseny.
L’excursió s’inicià a un quatre quilòmetres per damunt d’aquesta població i molt a prop del Pantà de Vallfornès. Fresqueta, humitat i boira, tot i que aquesta darrera va anar desapareixent mentre el camí anava guanyant alçada. Voltejat el pantà i un cop guanyat el seu nord, el camí seguia a la dreta amb una pronunciada pujada pel Torrent de la Baga d’en Cuc i fins guanyar la Font dels Horts. A la poca estona, l’impressionant arbre ja sobresortia sobre l’espès paisatge del bosc d’alzines. Amb un tronc central mort, i els centenars de branques laterals resistint a la vida que fan que tingui una circumferència de 12 metres, fan que la vista d’aquest Arbre Monumental es faci quasi surrealista. Els participants van poder entrar en l’interior del seu buit tronc. Ample, alt. Antigament, hi havia viscut un carboner que fins hi tot hi tenia una llar de foc. Fotos i més fotos i gaudint d’un moment fantàstic i recomanable a tothom.
Aprofitant el moment per fer un mos, els participants cerquen una ruta alternativa a la plantejada al principi, ja que a l’excursió s’hi han apuntat uns bons caminants, tot i que la ruta estava plantejada per poder-la fer amb nens. Es decideix seguir amunt on més endavant s’haurà de seguir una ruta molt poc marcada i poc transitada. Per lo tant, s’espera un terreny molt malmès. Segueixen la pista que passa per La Casa del Bosc i més endavant s’arriba a l’antiga i derruïda masia Masdéu. És allà on el camí s’intueix i es troben algunes fites fetes amb piles de pedres. Efectivament, el camí estava bastant complicat i poc fressat. A l’estona s’arriba a Vallfornès, una gran masia, la qual, s’està habilitant com a Casa Rural. Allà, i un cop havent parlat amb els amos, s’arriba al mirador i, d’allà, a seguir de nou la pista que els duria al punt de partida.
Al final, un dinar a la Braseria Canel•la a la Masia Can Congost, compartit amb una parella de la qual, s’espera que siguin pròxims participants a les sortides del Club Excursionista Masquefí.
El CEA, segueix visitant els diversos parcs i serralades catalanes intentant donar varietat a les seves sortides. La propera: una ferrata per les muntanyes de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà.
Allà hi serem. I tu?