El Club Excursionista Anoia, aconsegueix realitzar la seva sortida d’iniciació a les vies ferrates amb èxit de participació i de bon rotllo. Un plantejament senzill i divertit per aquells que es col•locaven un arnès i es penjaven d’una paret per primer cop. L’objectiu: la Ferrata Feixa del Colom. Una ferrata atractiva i entretinguda, situada a la serra entre Montblanc i L’Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà. Una ferrata de la qual es va atacar per varies vies, pujant i baixant, i provant totes les possibilitats que aquesta oferia.
El dia es va llevar fred i ventós però, això no va impedir que en el Bar Montblanc, s’apleguessin els participants a l’activitat. Gent vinguda de llocs ben diversos; Barris de l’Eixample, Les Cors i de La Guineueta (Barcelona), Montgat (Maresme), Roquetes (Montsià), Martorell (Baix Llobregat) i, d’Igualada, L’Espelt i Masquefa (Anoia).
1:10h de camí fins arribar a peu de via. Però abans, visita obligada a l’Ermita de Sant Joan de la Muntanya, on, pel seu interior i ascendint pels seus tres pisos, hi passa el camí que duu a la ferrata. Aquesta ermita, està sent rehabilitada pels Ermitans de Sant Joan, els quals es troben cada dissabte per arreglar i mantenir, voluntàriament, aquest fantàstic indret i amb els quals, els components del grup excursionista, van mantenir un interessant diàleg. Arribats a dalt d’aquest Santuari i un cop a l’exterior, no es pot perdre de visitar el Mirador de Sant Joan o de Nialó, on una senyera oneja per damunt de la Conca. Fotos, bocata i signatura al llibre de visites.
Un cop arribats a les proximitats de l’inici de la via, es decideix equipar-se i donar les primeres instruccions per al bon ús del material. Als pocs metres d’allà, s’arriba a la paret principal on es divisen els primers ferros a atacar. Darreres indicacions i…, cap amunt! Els uns, amb decisió i set de ferrata. D’altres, amb inquietud i por pel desconeixement.
A la poca estona, ja s’havia guanyat el primer tram i s’arribà al capdamunt del serral. Es baixà pel mateix lloc on s’havia pujat per recuperar un tram horitzontal i, de nou cap amunt. Desprès, de nou cap a baix i cap a l’altre cantó… Amunt i avall, esquerra i dreta. La por i el desconeixement d’aquells, es transformà ja en un joc i…, a gaudir de la primera ferrata. Això però, no va evitar d’haver d’assegurar a algun dels participants en algun dels trams més compromesos. Per això, es comptava amb un parell de companys ben instruïts en el tema. I sense pensar-ho, el matí, ja feia estona que havia passat. Quarts de cinc de la tarda, i el cel s’havia tapat. Les primeres gotes de pluja avisaven de que calia alleugerir el pas per arribar al cotxe el més depressa possible. En mitja hora, es tornà a creuar l’Ermita de Sant Joan i s’assolí aquest objectiu. Ara, calia cercar un lloc on “dinar-berenar” i, va ser a la Plaça Major de Montblanc. Pizzes, plats combinats, vi de la terra, cafès i alguna que altra copa. Tot això, per acabar una jornada de satisfacció i de bon rotllo entre els participants.
No hi ha res comparable a un bon company de camí. Aquí, se’n van fer de nous. Alguns es retrobaven. Per uns altres, va ser un dia farcit de novetats, sensacions i emocions. I tot, per planejar noves trobades. Fins la propera!
