Sota una sensació tèrmica de -14ºC, el CEA, arriba a Puigcerdà en el seu intent de travessar Els Pirineus fins al Cantàbric. En aquesta etapa, que partia des de la població de Dòrria (El Ripollès), els components del grup que es disposà a arribar a la capital de La Cerdanya, van haver de salvar vàris trams on el gel tallava la ruta per on transcorria el Sender de Gran Recorregut GR11, i on les temperatures descendien notòriament quan el vent bufava amb força. Temperatura i glaç, van impedir que es completés l’etapa dins l’horari previst (5 hores) i es fes amb 6:15 hores totals.
Com sempre que el CEA es trasllada a la zona del Ripollès per realitzar una excursió per les fantàstiques muntanyes d’aquesta comarca, la jornada va començar amb un cafè davant l’Estació de tren de Ripoll. Allà, es va consolidar el grup amb la trobada dels que havien partit de Masquefa, i la resta vinguts, aquest cop, des de Barcelona. El termòmetre a Ripoll, ja anunciava una jornada freda, indicant -9ºC. Quan el grup va sortir del cotxe, un cop arribats a Dòrria (punt de partida), el fred i el vent ja obligava als caminants a tapar-se al màxim i no entretenir-se gaire en començar a caminar.
Una pujada per entrar en calor, fa que els participants ascendeixin fins al Coll de la Creu de Meians guanyant una alçada de 500 metres d’altitud. A part del gel que els hi barrava el pas en molts moments, caminar per damunt de la fina capa de neu o observar el paisatge que els acompanyava, feia molt agradable l’excursió, compensant tota la resta de factors contraris. A la neu, es divisaven diferents petjades d’animals que feien més encantador aquest paisatge. Per l’esquerra, la Tosa d’Alp i la zona de La Molina. Al davant, el Cadí, descobrint la Cerdanya poc a poc per la seva dreta. La baixada fins a Vilallobent, més pronunciada i amb un bosc on els rierols glaçats obligaven al grup a fer vàries giragonses per a salvar el terreny lliscant. Ara si, a una hora per arribar al final de l’etapa, la grandiositat de la Cerdanya es descobrí davant del grup; a l’esquerra, la part francesa amb Palau de Cerdanya i Oseja. Més lluny, Font Romeu. Al davant Llívia i més a l’esquerra; Puigcerdà.
Ara calia alleugerir el pas; el retràs obtingut en la ruta, forçava a fer els darrers kilòmetres amb certa rapidesa. A Puigcerdà, s’agafaria el tren que els tornaria a Planoles, lloc on s’havia deixat un cotxe per poder tornar. Un cop arribats a Planoles i d’haver acomiadat a un dels membres del grup que seguiria amb el tren, la resta cercar el Bar del Casal d’aquesta població per poder veure, poder, el partit de futbol més important que el Barça ha jugat aquest any; la final de la Copa Internacional de Clubs. I amb un bocata de llom amb formatge i la celebració del triomf del Barça com a campió del món, el grup es desitjà unes bones festes i molta muntanya pel proper any.
Que si el Barça tanca un any històric, el CEA no és menys, tancant un any d’èxits i assolint tots els seus objectius.
