L’Abril Alcalà i en Marc Gràcia van ser els grans protagonistes de l’excursió que van organitzar el Club Excursionista Anoia i l’Associació ALMA el passat diumenge.
Un gran nombre de vilatans masquefins van sortir el passat diumenge per participar d’una excursió farcida de sensacions i emocions. L’Abril (10 anys) i en Marc (8 anys), acostumats a conviure amb una cadira de rodes que els facilita la seva mobilitat urbana, van poder realitzar una fantàstica excursió on les pedres i els desnivells del terreny no van suposar cap impediment per moure’s per la riera i les vinyes masquefines gràcies a unes cadires creades expressament per això; les Joëlette.
Aquesta activitat estava emmarcada dins del programa disCAPACITATS A LA MUNTANYA organitzat pel Club Excursionista Anoia i l’Associació ALMA que es realitzava durant quest cap de setmana. disCAPACITATS A LA MUNTANYA qüestionava el fet d’anomenar discapacitats a aquelles persones amb necessitats físiques, psíquiques o sensorials i amb mobilitat reduïda. Replantejar-se i conèixer les capacitats pròpies de cada persona, qüestionant el fet de quines sensacions podria sentir una persona invident a l’hora de plantejar-se fer un cim de 4000 metres d’altura o una d’amputada en escalar una paret vertical de 300 metres, comparant-les i fen-les més possibles d’aconseguir-ho amb persones sense cap d’aquestes mancances.
Per això, el programa presentava dos actes. Dissabte, a la sala d’actes de la biblioteca de Masquefa, es presentava el llibre Estamos en la cumbre – Discapacitados en la montaña presentat pel seu propi autor Juan Carlos Vázquez, alpinista, periodista i amb una gran experiència al respecte. L’emoció de les seves paraules i el sentiment posat en cada un dels seus relats va fer que la presentació del seu llibre quedés en un segon terme. Tot i això, Vázquez va dedicar varis exemplars als assistents al final de l’acte.
Abans però, Xavier Francès, president d’ALMA, va iniciar l’acte amb unes paraules de presentació al que va seguir el seu homòleg al Club Excursionista Anoia Jordi Sangrà, qui va presentar i dirigir l’entrevista a Juan Carlos Vázquez. Seguidament es va presentar l’associació RODAMUNT, fundada ara fa un any pel mateix Juan Carlos Vázquez i per Oriol Aragay i Oriol Vilaseca, també presents a l’acte. Per entrar en situació els tres socis van projectar una pel·lícula d’una ascensió al cim de Sant Jeroni de Montserrat realitzada amb tres nens amb mobilitat reduïda i tres cadires Joëlette. Els tres directius de RODAMUNT van explicar la tasca que duia a terme l’associació i a la que el públic reunit a la sala d’actes escoltava amb gran atenció.
La tarda va acabar convocant i donant directrius per a l’excursió que es duria a terme l’endemà remarcant que, en aquest cas, serien els que la farien a peu els que s’haurien d’adaptar al terreny dotant-se d’un calçat adequat, cosa que no haurien de fer el Marc i l’Abril ja que ells anirien en Joëlette. Qui seria ara el més capacitat per afrontar l’excursió?
A les 9 del matí del diumenge, la gent ja s’aplegava al Parc de la Font del Roure per a iniciar la caminada. També ho feia l’associació RODAMUNT que aportaria l’experiència del maneig de les cadires Joëlette amb els tres membres directius i sumant la integració de tres membres més. També la del mateix Jordi Sangrà i de Xavi Prieto, membres del Club Excursionista Anoia i col·laboradors voluntaris de RODAMUNT. Mentre es muntaven les cadires tot terreny, les graelles també s’anaven posant en funcionament per a coure les botifarres que clourien la trobada. L’Abril i en Marc arribaven al parc i també es posaven a punt al costat dels seus pares, familiars i amics. L’excursió s’inicià en direcció a la zona coneguda com Les Moreres. Superada aquesta, la ruta posaria al grup dins la tancada riera de Masquefa per la que baixava bastant aigua. Tot i això, no va ser cap problema pels que anaven a peu, ja que havien fet cas a les indicacions del dia anterior i tots eren capaços de superar aquell terreny. Els primers relleus de portadors de les Joëlette s’havien fet quan s’arribava a la font del Violí. La parada era doblement obligada, una per reunir el grup i l’altra per a encarar la part més complicada de la ruta; el corriol que puja directe de la font fins al camí de les vinyes prop l’església de Sant Pere, conegut localment com el cementiri vell. Tothom ajudava i donava suport als portadors de les cadires, alguns iniciats en aquell moment. Al poc es guanyà el camí i el grup es dirigí cap al cementiri vell, on es realitzà la parada més important, doncs es va aprofitar per fer un mos i la foto de grup. Al poc, el grup tornava a estar en camí per enfilar cap a la masia de Can Bonastre de Santa Magdalena a la que es voltejà i es tornà a agafar el camí de tornada via la masia de Can Massana i el passeig de l’Onze de Setembre. No cal dir que la bellesa visual que oferia el paisatge primaveral de vinyes i conreus amb un dia meteorològicament perfecte i les muntanyes de Montserrat de fons, resultava fantàsticament agradable. El grup arribà entre aplaudiments a la zona de picnic del Parc de la Font del Roure on l’olor a brasa prometia unes botifarres gratament guanyades per tots; als caminants per haver cobert la totalitat del camí proposat i als cuiners per la cura pressa perquè tot estigués al gust de tothom. Un bon nombre de persones s’havien aplegat al parc per a rebre el nombrós grup excursionista; amics i familiars dels organitzadors i dels participants, l’alcalde de la vila i diversos regidors.
Jordi Sangrà com a president del Club Excursionista Anoia lliurà un obsequi a Juan Carlos Vázquez, president de RODAMUNT, que incloïa una placa amb la següent inscripció “Pels amics de RODAMUNT. Amb vosaltres, sentiments, sensacions, records i bones persones es seguiran conjugant a dalt dels cims al costat d’una cadira Joëlette. Sempre amb vosaltres”. L’entitat excursionista també va obsequiar amb un buff a les famílies del Marc i l’Abril, en motiu del quinzè aniversari del club. Aquest buff el pot adquirir qualsevol persona interessada adreçant-se als locals dels excursionistes.
Amb aquest gest es donava com acabada l’excursió i amb ella el programa dut a terme per l’Associació ALMA i el Club Excursionista Anoia disCAPACITATS A LA MUNTANYA. Amb això no es vol dir que no es pugui repetir més endavant, doncs tant ALMA com el grup excursionista resten oberts a tirar endavant qualsevol iniciativa que es pugui plantejar i a fer d’enllaç amb RODAMUNT. Les dues entitats masquefines també han confirmat que existeixen ja contactes amb altres associacions anoienques interessades en poder moure les cadires Joëlette ben aviat.
L’Associació ALMA i el Club Excursionista Anoia volen aprofitar aquesta crònica per agrair sincerament a tothom que ha col·laborat directa o indirectament a fer possible que es pogués tirar endavant el programa disCAPACITATS A LA MUNTANYA:
El més gran dels agraïments a l’Abril, al Marc i als seus pares per la seva sinceritat i la confiança dipositada en l’organització. També a RODAMUNT per la seva complicitat, amistat i per fer que tot plegat resulti molt més fàcil. Als voluntaris RODAMUNT per venir a Masquefa a ser uns masquefins més. Als voluntaris d’ALMA i del Club Excursionista Anoia per encarregar-se de la infraestructura del Parc de la Font del Roure i la botifarrada. Als tècnics, treballadors i regidors dels serveis de l’Ajuntament de la Vila de Masquefa implicats per aconseguir tenir els mitjans adequats i les instal·lacions en perfecte estat. Al senyor Xavier Boquete, alcalde de Masquefa, pel seu suport en el programa. A Juan Antonio López per encarregar-se del recull fotogràfic per l’arxiu audiovisual del club excursionista. A Carnisseria Marvi i Punt Taronja per fer-se càrrec de les botifarres i del pa respectivament. A tots els participants als actes, dels quals esperem que s’ho hagin passat bé i als quals demanem que difonguin la idea de que tot és possible, només cal proposar-se un objectiu, i que escampin la idea de que les cadires Joëlette existeixen, i que existeixen per treure-les a passejar per la muntanya.
Podeu veure un vídeo de la sortida a: