L’excursió per l’Anoia compleix les espectatives

Es compleixen les previsions del CEA en la darrera sortida per conèixer millor la seva comarca. Els assistents a l’excursió, van gaudir d’un paisatge primaverenc durant les cinc hores i quart que va durar la caminada.

El sol va acompanyar durant tota l’estona als caminadors que van recórrer gran part de la Serra d’Ancosa. Des de La Llacuna, es va arribar a les restes del Castell de Vilademàger i a l’Església de Sant Pere de Màger. Seguint la pujada, es va guanyar el llom de la Serra que, ja en pla, es va seguir una llarga estona fins al cim del Puig Castellar de 945 metres d’altura. Moment d’esmorzar per recuperar forces, ja que encara faltava una llarga estona de camí. De baixada, la Font Freda va refrescar als participants, fins i tot la Morla, que va ser la que millor ho va fer, submergint-se i espolsant-se damunt dels companys. Un cop divisat l’edifici d’un antic convent, es va anar resseguint el camí fins unes vinyes, que els obrien les portes que els durien a peus d’un gran roure monumental. Més tard, i desprès de fer unes fotos als micos que van pujar dalt del gran arbre, es visità el convent. Al ratet, s’arribà al veïnat de Torrebusqueta, per enfilar els darrers camps i un tram de carretera per arribar de nou al punt de partida: La Llacuna.

Al final, es guardarà un bon record d’aquesta sortida, dels seus camins, paisatges, de la bona companyia i dels seus somriures.
 
 
 


Restes del Castell de Vilademàger 
 


Església de Sant Pere de Màger 
 


Caminant per la Serra d’Ancosa
 


Bla, bla, bla, bla, bla, bla,…… i, bla, bla, bla…
 


Dalt del Puig Castellar, la Morla sempre pendent de l’esmorzar
 


Un cafetó? 
 


Refrescant-se a la Font Freda 
 


Convent d’Ancosa
 


Sota el gran arbre 
 


Foto de grup al Roure d’Ancosa, catalogat com a arbre monumental
 


Pou d’aigua
 


Pasant vora el Convent
 


Arribant a Torrebusqueta
 


La Llacuna, darrers metres del camí