Els participants a la sortida en raquetes de neu organitzada pel Club Excursionista Anoia no aconseguiren fer cim degut a la boira i al temps invertit durant la jornada.
El passat dissabte dia 5 de març, el Club Excursionista Anoia realitzà la seva tradicional sortida d’hivern en raquetes de neu. Aquesta és una sortida que el club masquefí realitza cada any i la qual apropa sempre a nous participants als que els crida la curiositat de poder provar aquesta tècnica. Aquesta vegada l’objectiu era el de culminar la caminada fent cim al Pic de la Mina, amb una cota de 2683 metres d’altura i situat a la zona de Porté-Puymorens, a l’Alta Cerdanya a la Catalunya del Nord.
El grup carregar el material de raquetes a les 6 hores del matí al local de l’entitat excursionista de Masquefa i sortir en direcció a la Cerdanya. Primer però, aturada a Sallent per a recollir una altra part dels participants i desprès al Portal de Cercs per acabar-lo d’integrar i aprofitar per a fer un cafè.
A les 9:30 h. el grup arribà al Coll de Porté-Puymorens, on es calçaren les raquetes de neu als peus i on l’organització del Club Excursionista Anoia donà les instruccions necessàries en quan a la tècnica de raquetes i al pla a seguir durant la jornada. Tot i que l’horari programat fins llavors s’havia complert sobre el previst, va ser en aquest moment de la preparació i reajust de les raquetes on s’hi va dedicar més temps del previst. Malgrat això, calia iniciar l’ascensió en correctes condicions i amb els participants ben equipats i dirigits.
L’expedició anava avançant poc a poc. El paisatge resultava espectacular. La neu presentava un estat fantàstic per a la pràctica de qualsevol esport, amb gruixos que anaven des dels quaranta centímetres als dos metres. Tot i això, la ruta va resultar feixuga i llarga per alguns dels participants, fet que va anar retardant l’horari notablement. A falta d’uns 300 metres de desnivell per assolir el cim la boira anar espessint i limitant la visibilitat del grup a 10 metres. Eren les 13:30 h. quan el responsable de l’expedició valorar la situació meteorològica, horària i l’estat d’alguns dels participants i decidí no seguir endavant. Si algun d’aquests tres aspectes empitjorava el camí de tornada podria haver resultat un calvari i, fins i tot, perillós per la integritat d’algun dels integrants del grup. Efectivament, l’inici de la tornada ve ser feixuga i complicada, millorant a mesura que s’avançava fins arribà a resultar plàcida.
Passades les 16 h. i una vegada arribats a l’aparcament on es trobaven els cotxes calia canviar de roba, descansar, relaxar-se i reposar forces menjant allò que es duia amb la intenció de fer-ho a dalt del cim. Aquella jornada havia estat una bona experiència i una bona mostra de la realitat de la muntanya. Sens dubte, la decisió del guia havia estat ben presa. La muntanya no es mourà del lloc on es troba i sempre s’està a temps per poder tornar. De tot això s’estava d’acord entre els participants de l’expedició mentre, a l’Hostal de l’Estació de Puigcerdà, ho comentaven molt més relaxats mentre es prenien alguna beguda calenta tot mirant les fotografies i vídeos que s’havien realitzat durant la jornada.