Els excursionistes masquefins coronen el conegudíssim Pic de la Dona de 2704 metres d’altura i el Puig d’Ombriaga de 2634 metres, tot cercant la neu que arriba una setmana tard.
Una vegada més, el canvi climàtic retarda l’arribada de la neu als cims del Pirineu i obliga al Club Excursionista Anoia a variar el seu objectiu. El punt triat pel club era el Pic de Balandrau de 2584 metres, però la meteorologia no va acompanyar els dies previs a la sortida així com tampoc ho anat fent durant els darrers anys a aquells que cerquen neu per realitzar alguna que altra activitat de muntanya com ara les raquetes de neu. Només a les pistes d’esquí i gràcies als canons es podia veure un gruix considerable de neu i on poder trepitjar el fantàstic llençol blanc que dóna al paisatge una panoràmica tant atractiva. El cafè de primera hora al Bar Mercè de Llanars i el mateix cim del Balandrau sense neu alçant-se per damunt del poblet de Tregurà, fa replantejar al grup l’objectiu de la jornada i es decideix seguir fins a les pistes de Vallter i intentar l’ascens al pic de la Dona.
Una vegada acomodats els cotxes a l’aparcament de les pistes, el grup inicià l’ascens per la Jaça de Morenç fins guanyar la Portella de Mentet (2409mts). Només una part del grup es calçà les raquetes de neu per aprofitar la pujada. Desprès d’observar la fantàstica panoràmica del Massís del Canigó, es segueix la pujada fins a coronar el Pic de la Dona (2704mts) i es para una estona a fer un mos. El Canigó, el Bastiments, el Gra de Fajol i el mateix Balandrau son alguns dels cims més propers que s’observen des d’aquest punt.
Quan el fred vent començà a bufar, el grup es donà pressa en fer-se la foto de grup i sortir el més ràpid possible del capdamunt del cim. Tot passejant i compartint llargues converses, els participants van anar passant pel Puig d’Ombriaga (2634mts) fins a situar-se al Coll de la Geganta (2611mts), on un esquiador restava assegut a la neu jugant amb un artefacte volador fent-lo anar amunt i avall de la muntanya. Fantàstic i curiós drone amb gravador d’imatges! De nou, el grup es col·locà les raquetes per efectuar un calorós descens fins als cotxes. Canvi de roba i de nou a Llanars a dinar a l’Hostal l’Escon, on una fusta d’embotits, el pa amb tomàquet, un vi de la casa fantàstic i, potser, la millor crema catalana del la comarca van acompanyar un Las Palmas – Barça on tornar a guanyar el millor equip de futbol del món!
Què?
Ah, l’amanida del dinar?
Bé, un consell; si mai pareu a dinar a l’Hostal l’Escon de Llanars i voleu amanida, que li quedi ben clar al vailet de la casa de que voleu!, si no, és possible que li faci mandra portar-vos-la!