El CEA aconsegueix cobrir un tram més del GR11. Aquest cop, l’etapa més espectacular realitzada fins al moment. Caminant per valls obertes i per on els cims s’enfilen fins al 2800 metres d’alçada, el grup format per catorze persones, aconsegueix arribar al Santuari de Núria en cinc hores.
Partint des de la pista que arriba prop d’Ulldeter, el camí inicia una primera pujada fins al Refugi del mateix nom. Després i, amb una pendent més pronunciada, es guanya el Coll de la Marrana, situat just al mig entre l’impressionant i concorregut cim de Bastiments i el de Gra de Fajol. Alliberant les cames de la darrera pujada, el camí es fa més portador i facilita el poder gaudir del fantàstic paisatge. Els primers isards es deixen veure prop del Bastiments, i podem allargar la vista comptant els cims que ens resguarden; Freser, Gorgs, (l’Infern encara no es deixarà veure) i el Coll de Tirapits situat sota dels Pics de la Vaca. Més a l’esquerra, entre altres, el Torreneules i el Balandrau.
Tot i que no es deixa de guanyar alçada, just arribant a la Cabana de Tirapits, girem a l’esquerra per encarar una altra pujada important, la que ens farà guanyar el Coll de Tirapits i situar-nos davant dels Pics de la Vaca. Allà, el grup, aprofita per fer una mossegada i recuperar forces.
S’encara ja la carena per anar assolint fites importants i sense gaire esforç: Coll de Carançà, on s’observen a la perfecció tots els llacs situats a la vessant francesa, Pic de la Fossa del Gegant, el Coll i el Pic de Noucreus i, per fi, el Coll de Noufonts, on s’iniciaria la baixada en picat fins al Santuari de Núria.
A partir d’aquí i per la vall, els nou brolladors de les Nou Fonts, ens indiquen el camí a seguir. Vaques cavalls i marmotes posen la cirera a un paisatge espectacular.
Ja al Santuari, les presses per no perdre el Cremallera que porta a Caralps, obliga al grup a poder fer una mossegada ràpida i una obligada foto de grup amb sortida d’estampida cap a l’estació, on les portes del Cremallera estan esperant tancar-se només arribi el darrer membre del nostre grup.
Al final, com sempre, el record d’haver viscut una experiència difícil d’oblidar, on s’ajunten moments compartits amb companys, amics, noves amistats, paisatges impressionants, unes magnífiques fotos i la satisfacció d’haver assolit un tram més d’aquest GR11: La Travessia dels Pirineus.
