El cim més alt d’Andorra va ser l’objectiu del Club Excursionista Anoia per aquest dissabte. El Comapedrosa, amb 2942 metres d’altura i +1402 metres de desnivell des de el punt de partida de la ruta fan que aquest cim aporti una duresa afegida a aquells que decideixin pujar-lo i baixar-lo en una sola jornada.
L’ascensió s’inicià a dos quarts de deu del matí als Prats Sobirans, prop de l’estació d’esquí d’Arinsal (Andorra) i seguint el GR11. El camí guanyava altura en poca estona i durant tot el matí es va mantenir així llevat del tram que passava prop del refugi que porta el mateix nom que el cim. El paisatge mostrava un contrast plàstic fantàstic; l’aigua baixant per les desenes de cascades i rierols, els boscos de pi negre i les més de set-centes espècies de plantes i flors que acull la vall fan de coixí dels altíssims i negres cims, de les blanques glaceres que no desapareixen mai i dels diversos estanys que es van trobant pel camí.
Una vegada els excursionistes arribaren al estany Negre abandonaren les senyals blanques i vermelles del GR11 per seguir els cercles grocs que els durien per la cresta fins al cim. Poc a poc la climatologia havia anat canviant tornant el calorós i solejat matí en un ennuvolat, ventós, fred i amenaçador cel. Tot i la forta pujada, la qual afectà més a uns que a uns altres components del grup, els excursionistes aconseguien coronar el pic en quatre hores. La vista que regala el Comapedrosa resulta molt complaent. Les glaceres, els llacs i els mateixos cims juntament amb el silenci conviden a la relaxació. Davant mateix del grup masquefí i mig tapada pels núvols s’aixecava la majestuosa Pica d’Estats.
Desprès de les fotos tradicionals, les dedicatòries a la llibreta del cim i de recuperar les forces, el grup decidia iniciar la tornada pel mateix camí que havien fet de pujada i volent realitzar la part més perillosa d’aquest el més aviat possible preveient que la pluja els podria sorprendre en qualsevol moment. El terreny pedregós de pissarra mullat pot arribar a ser un molt mal company de viatge. Una vegada sortejada la cresta i la glacera de l’estany Negre el grup realitza una parada per dinar. Sense pluja, s’arriba de nou al punt de partida.
Al tornar però, aturada tècnica a Les Escaldes per mullar la gola amb alguna cosa diferent a l’aigua i un gelat.