L’hivern primaveral es fa notar durant la matinal organitzada pel Club Excursionista Anoia que els portaria fins a l’ampli cim montserratí del Montgròs (1133 mts).
Com és habitual en totes les sortides organitzades pel club masquefí, la trobada entre els integrants del grup es va fer a la seu de l’entitat ubicada al carrer Crehueta 33, i d’allà en cotxes fins al punt de sortida de l’excursió; el monestir de Santa Cecília. El camí s’inicià amb una lleugera boira i just a l’altre costat de la carretera. Al principi el camí puja ràpidament fins a trobar les senyals del GR-172, el qual es seguiria fins a l’inici del canal de la Font del Llum. La manca d’aigua de pluja es feia notar en aquesta cara nord de la muntanya, la qual acostuma a ser molt humida i fins i tot a poder trobar alguna que altra salamandra. El sol resta sec i la pujada per aquesta canal resulta dificultosa en algun tram. Una vegada visitada la Font del Llum, apartada del camí principal i situada en una cova formada per unes agulles de conglomerat, el grup s’endinsa per l’estret pas de la canal format a l’esquerra per les parets de la Talaia i a la dreta per la dels Ecos fins arribar al Portell de Migdia, on s’aprofitava per a fer una aturada i recuperar forces. De nou en camí el grup enllaça amb el PR C-78 provinent del cim de Sant Jeroni i més endavant s’arriba a la Font de la Cadireta situant-se tot seguit dins la Canal de la Salamandra i, arrambats a la paret de l’agulla que porta el mateix nom, ascendeixen per la aèria canaleta i observen unes vistes fantàstiques de la Talaia, el cim de Sant Jeroni, l’Albarda Castellana i el Camell. Ara només quedava arribar al coll i al cim del Montgròs (1133 mts). Tot i ser un cim llarg i ample, el Montgròs és un punt molt aeri. La boira no deixava veure amb claredat les panoràmiques del sud però si la resta de zones, cims i agulles de la serra montserratina. Esmorzar i foto de grup.
Per diverses qüestions l’horari s’havia disparat notablement i calia alleugerir el pas. De nou al PR C-78 el grup intenta prendre un bon ritme. Es passa pel Bassal dels Avellaners, el Coll de les Comes, la Balma de les Pruneres i s’arriba al Coll del Miracle, punt on s’abandonaria el sender de petit recorregut PR i es descendiria per la Canal del Miracle fins retrobar el GR-172, però la baixada per la canal tornaria a retardar al grup degut al desgast del terreny, la sequera i al forta pendent. Sense cap altre imprevist que l’horari, els excursionistes encararien el camí fins al Monestir de Santa Cecilia on es donaria per acabada la sortida.
Una vegada més, el Club Excursionista Anoia compleix amb els seus objectius realitzant una incursió més per les entranyes del Massís de Montserrat, apropant a tothom el coneixement d’un indret tant proper i tant desconegut com incomparable i fantàstic.