Un murmuri de sorpresa entre els assistents a la caminada nocturna organitzada pel Club Excursionista Anoia per celebrar la festa de la castanyada es va poder escoltar quan l’organització va desvetllar el recorregut a realitzar el mateix instant que aquesta s’iniciava. Tot i restar un xic allunyada de la vila, l’objectiu de l’entitat era arribar a la font de l’Ocata. Aquesta va ser la gran sorpresa per la majoria de vilatans inscrits a la celebració.
La font de l’Ocata, tot i estar dins el terme d’Els Hostalets de Pierola, perdura en la ment dels masquefins degut al lligam tradicional dels seus avantpassats. Durant les primeres dècades del segle XX aquesta font significava un lloc de trobada i esbarjo per les famílies que buscaven un dia de relax, celebrant berenars i pícnics.
Tot i saber d’aquest fet, molt pocs masquefins situen la font de l’Ocata en el lloc on es troba i desconeixen del seu actual estat i existència. Desprès de la caminada, ja no.
Així que el gran grup d’excursionistes posaven rumb cap a Els Hostalets a tres quarts de nou del vespre sota un cel estrellat fantàstic. El camí amb les seves pujades i baixades tradicionals va portar al grup a l’objectiu; la font de l’Ocata. Tot i restar arraconada per la força dels pagesos en guanyar espai per les seves vinyes, la font resta al seu lloc, que tot i no donar aigua en aquesta època de l’any, encara aguanta sobre quatre columnes la seva magnífica teulada suportada per unes originals però velles bigues de fusta i aixoplugant una taula enrajolada voltada d’uns bancs de fusta vella. La tornada per riera de Claret va posar el grup dins una vinya per anar a trobar un corriol que els posaria de nou a la serra de l’Ocata, recorreguda ja a l’anada i desfent el camí realitzat al principi. Ara però, el grup es desviava just passada la zona de les Moreres per arribar al nou parc de la font del Roure i pujar a la plaça dels Jocs on les castanyes els esperaven. Fi de festa amb castanyes i mistela, cacau pels més petits i sorteig de tres lots entre els participants.
Un fet a destacar d’aquesta nova edició de la caminada va ser la gran participació popular. Amb un total de cent seixanta participants la col·loquen al capdavant de les caminades populars que es celebren periòdicament a Masquefa i la consoliden com a tal. Aquest fet també va sorprendre a l’organització que, tot i demanar a la gent que s’inscrigui’s prèviament a l’esdeveniment per poder calcular la quantitat aproximada de castanyes, moniatos, mistela i llet amb cacau a preparar, va ser sorpresa amb la inscripció d’una quarantena de persones a darrera hora.
Realitzar una activitat d’aquestes característiques comporta tenir en compte una sèrie d’aspectes que poden complicar el bon desenvolupament d’aquesta i que, tant organització com participants han de tenir present; la diversificació d’edats dels participants, la puntualitat en els horaris de convocatòria, la seguretat a la muntanya en activitat nocturna, la seva dificultat, el reagrupament del grup durant la ruta i el respecte a l’entorn son alguns d’ells. En quan a tot això, el Club Excursionista Anoia intenta informar al màxim als participants sobre la durada i nivell de la caminada, tenint en compte que ha de ser una caminada popular on les famílies s’ho han de passar bé compartint els camins locals d’una manera diferent i descobrint algun que altre nou llogaret, on un mínim de cansament ha d’existir per gaudir millor de les castanyes com a premi final d’aquest esforç i on l’aventura de la nit arrodoneixi una vetllada que ens faci tornar un altre any.
El Club Excursionista Anoia és conscient que la caminada d’aquest any ha estat més llarga en distància i en temps però valora satisfactòriament el fet d’haver complert un alt grau d’aventura i, especialment, d’haver mostrat un indret tant especial com és la font de l’Ocata.
El club excursionista vol agrair a través d’aquesta crònica la paciència i comprensió dels participants en les estones d’espera i reagrupament durant el camí i a tots aquells que van realitzar les inscripcions per correu electrònic i dins del plaç marcat. Tot això en contra d’aquells que no van fer la preinscripció prèvia i a aquelles persones que durant l’estona d’espera prèvia a la caminada van entrar als jardinets de la Torre on està enclavada la seu del club i van trepitjar els espais destinats a les plantes trencant d’aquesta manera algun que altre roser.