Un any més, arriba el Foc del Canigó portat pel Club Excursionista de Masquefa. Tot i les previsions de mal temps, tot el que havia de descarregar ho va fer durant el cap de setmana. Així que, el sol i la bona meteorologia van acompanyar la pujada a la mítica muntanya dels components del grup que es van desplaçar allà per assistir a la regeneració de la Flama.
El grup va partir el dimarts dia 22 des del local del Club. Ho va fe més aviat que mai, cap a les 10h. Cada any, el govern francès, posa algun que altre impediment perquè els que volen accedir a la muntanya ho tinguin complicat. Aquest cop, no es van cursar tots els permisos sol•licitats i, fins i tot, es va extraviar algun que altre llistat amb les numeracions de les matricules dels cotxes que s’havien demanat. Així que, calia arribar aviat al peu de la muntanya, allà on es col•loquen els gendarmes, per si a cas les seves matricules eren de les que s’havien extraviat i així, tenir temps per cercar una solució. I, així va ser, cap de les matricules que el CEA havia declarat per obtenir el permís d’accés a la pista que els duria fins al refugi, estava a la llista de la policia francesa. Tot i així, el gendarme que els va atendre, va ser benvolent i els va deixar passar. Aquesta sort no la van tenir els companys d’Igualada que van arribar per la tarda i que van haver d’aplegar-s’hi tots, dins d’un parell de furgonetes.
Un cop a la zona dels Cortalets, es va plantar la tenda i es menjar una mica. Al Refugi de Cortalets, ben aviat va arribar la Flama, portada pels seus guardians des de Perpinyà. Allà, es va fer l’ofrena del Foc, als guardes del refugi perquè la guardessin fins que baixes la nova Flama regenerada desprès de mitja nit.
Cap un quart de vuit del vespre, els components del grup masquefí, enfilaren el camí cap al cim, essent els portadors de dues de les grans torxes que ajuden a cremar el nou Foc. Tal com hem dit anteriorment, el bon temps va facilitar l’ascens i va ajudar a gaudir d’un paisatge fantàstic.
Degut a que era un dimarts laborable i que, durant la pujada no es divisava tanta gent com en altres ocasions, poc a poc, la pica del cim es va anar omplint. Després de les fotos de rigor i de col•locar, sota la creu de ferro, el farcell de sarments portats des de les vinyes masquefines perquè fossin cremats amb la foguera que es fa a dalt mateix del cim durant la nit de Sant Joan, calia abrigar-se seriosament. El fred que faria al cap d’una estona allà a dalt i, després d’estar-ne parat durant un parell d’hores esperant que s’iniciés l’acte de regeneració, es faria insuportable.
Per fi, a dos quarts de dotze de la nit, arribà el Foc vell i es cercà el millor lloc per encendre la nova Flama. Parlaments, encesa i regeneració del nou Foc i cantada d’Els Segadors. Amb la Flama del Canigó regenerada, s’inicià la baixada del cim pel mateix camí per on s’havia pujat però, amb una petita diferència; la baixada, sempre es fa, sota la llum de la lluna i dels frontals dels centenars d’excursionistes que un any més, s’havien aplegat al cim per participar de la festa.
El despertar sota l’ombra del Canigó, sempre és especial. El rierol, el contrast dels colors del bosc amb el de la pedra de la muntanya i el blau del cel clar, fan que cada Canigó, sigui ben especial.
Ara calia que la Flama fos portada en cotxe fins prop de Masquefa. Els tres fanals que “asseguren” que el foc no s’apagui pel camí, escalfaven l’interior del cotxe que els portava. Per fi, a La Beguda Alta, un grup de ciclistes i la Policia de Masquefa, rebien el cotxe de la Flama per escortar-la fins a la plaça de l’Estació, on ja feia una estona, un grup de música amenitzava la seva arribada.
La Penya Ciclista de Masquefa, juntament amb un grup d’amics i familiars d’un dels seus components que els havia deixat sols feia una setmana degut a una infermetat, farien l’entrada de la Flama en el seu nom. Tot va anar sobre el previst; para al Serralet, darreres instruccions, baixada pel carrer Major, el carrer Montserrat i passatge dels Bastoners. La plaça de l’Estació, amb més gent que la de costum, rebia un cop més la Flama del Canigó. Encesa del pebeter, lliurament del Foc a la CUCA – Associació per la Defensa de la Cultura Catalana d’Hostalets de Pierola, parlament reivindicatiu per part del President del Club Excursionista, lectura del Missatge de la Flama per part de l’Alcalde de la Vila i repartiment del Foc als responsables de les Fogueres de Masquefa.
A la nit, i tancant el cercle un cop més, encesa de les Fogueres de Sant Joan amb la Flama del Canigó, el Foc que representa l’esperit dels catalans i l’estima per la seva llengua.
