El Club Masquefí, torna a Montblanc per a seguir iniciant a aquells que s’atreveixen a provar la tècnica de les vies ferrates. Una vegada més, la Via Ferrata Feixa del Colom, serveix d’escola per a iniciar a aquells principiants més atrevits.
Dins de la programació anual del Club Excursionista Anoia, s’inclouen quatre vies ferrates, les quals no s’acaben de definir fins uns dies abans de realitzar-les. Amb això, es procura escollir-ne una a la mida dels participants que s’apunten a la sortida, afavorint sempre a aquells que vulguin iniciar-se a questa tècnica de progressió. Per a les vies més complicades o per aquells que requereixin alguna activitat de més nivell, ja s’organitzen sortides extraoficials entre els interessats o pel mateix Club.
El passat dissabte dia 18 de febrer, el CEA organitzà una visita a la V. F. Feixa del Colom, situada dins del Paratge Natural de Poblet. Aquesta vegada, el grup partiria de Masquefa i aniria complimentant la totalitat dels components a Piera, La Panadella i, finalment, a L’Espluga de Francolí. Dotze persones en total. Un nombre idoni per fer d’aquella matinal una jornada perfecte de convivència i companyerisme entre els coneguts i els nous integrants a una sortida del Club masquefí. Abans de començar però, i acompanyats pels integrants d’un autocar de l’Imserso, un primer cafè a l’Hostal El Senglar de L’Espluga.
L’aproximació es faria en cotxe fins a la Santíssima Trinitat i, a partir d’allà, a peu fins a l’Ermita de Sant Joan on, una vegada més, el grup va ser rebut pels Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, un grup d’homes jubilats que, amb paciència i dedicació, van rehabilitant l’Ermita amb els petits ajuts que reben de l’Ajuntament de Montblanc. Les seves “batalletes” delecten als caminants en el moment que se sent la sensació de que el temps s’atura i que la resta del món queda en un segon pla. Poc a poc, aquells homes, estan transformant l’Ermita de Sant Joan en un lloc de benvinguda i repòs. Els excursionistes visiten les instal•lacions mentre pugen les escales per on passa el camí que els durà al peu de la via ferrata. Tres pisos d’Ermita on el mateix CEA és testimoni del grans canvis de rehabilitació dels que està gaudint aquest llogaret situat a les Muntanyes de Prades. Un lloc privilegiat amb un mirador excepcional, on un gran màstil enlaira una Senyera que fa de sentinella de la plana del Francolí. “Un indret únic en tot l’estat espanyol, on és permès de fumar dins de l’ermita però, que resta prohibit fora d’ella”. Això ho remarcava un dels ermitans quan explicava que les normes de Sant Joan les marcaven ells mateixos però que, la normativa dels Parcs Naturals, prohibeix el foc dins d’ell. Els excursionistes recorden el fet pel qual es trobaven a l’Ermita de Sant Joan conversant amb els entranyables Ermitans i decideixen fer una foto del grup i signar el llibre de visites situat en una caixa metàl•lica prop del cingle. S’havia arribat a aquell indret perquè es volia realitzar una ferrata! Ho recordeu? Un dels jubilats prepara un gran parament de màquines de fotografiar i realitza un afusellament inacabable al grup. Aquest, reinicià el camí fins arribar al peu de la via.
El grup s’equipà i es començà a donar les primeres instruccions als debutants. Sense adonar-se, els dotze es trobaren enfilats a la roca. Per començar, un llarg de 20 mts fins arribar al Cingle Blanc de Sant Joan, al qual s’arribà en poca estona. Ja s’havia realitzat el primer tram i en mig d’impressions i sensacions, s’aprofità per fer un mos. Sota mateix dels grup, una vista aèria de Sant Joan de la Muntanya. De nou en marxa, calia desfer un tram del realitzat i seguir un tram horitzontal cap a l’esquerra, on s’arriba a l’escala metàl•lica. De nou en vertical cap amunt fins cloure el segon tram i arribar de nou al Cingle Blanc. Allà, el grup es dividí en dos; uns quants seguiren el camí fins retrobar el primer lloc de parada del Cingle per tornar a baixar pels mateixos ferros que al principi i, l’altre, decidí desfer el segon tram realitzat, tornant per l’escala metàl•lica. Aquest segon tram, resultava una mica més complex al haver-lo de descendir. El grup es tornà a completar en arribar quasi bé al final de la via, en un pla, on quatre escales convidaven a realitzar una prova de ràpels. El fi de l’activitat havia arribat. Ara calia agafar el camí de nou fins a la Santíssima Trinitat on es recuperarien els cotxes. Durant la baixada, les grans sensacions adquirides en la realització de la via ferrata, es feien palès en els comentaris dels participants.
Una vegada arribats a Montblanc, al Bar El Seguici, i recomanats pels Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, el grup fou ben atès per poder dinar fora d’hores. Atenció bona, menjar correcte i uns postres excepcionals!