Un cop més, el Club Excursionista Anoia, es desplaça per realitzar una via ferrata. Aquest fet, ja està transformant-se en un hàbit. Cada cop més, les ferrates son l’activitat que, tant siguin organitzades des del Club com no, estan creant un cert moviment en el dia a dia d’un grup de simpatitzants d’aquest.
El passat dissabte 9 d’abril, un grup format per nou persones, es trasllada a Vallcebre. Vallcebre, és un municipi de 264 habitants situat a l’eix pre-pirinenc al nord-oest de la comarca del Berguedà. Pel nord limita amb els municipis de Gisclareny i Guardiola de Berguedà, coincidint amb el riu de Saldes fins poc abans de la seva confluència amb el Llobregat. Pel Sud limita amb el terme de Fígols i Cercs. El poble de Vallcebre està format per un petit nucli urbà i més d’un centenar de masies disseminades per tot el municipi. Tot ell està encerclat per una muralla natural de roca calcària. És un espai idoni per la realització d’activitats a la natura com el senderisme, el barranquisme o les rutes en BTT, així com també per gaudir del descans i la tranquil•litat proporcionada per l’àmplia oferta d’allotjaments rurals.
El grup s’acaba d’integrar fent un cafè al bar situat davant mateix del campanar. Seguidament, un parell de kilòmetres en cotxes fins a l’aparcament situat just a l’inici del camí. El grup inicia l’aproximació creuant el riu i seguint unes marques de PR amb una forta pujada, Un cop arribats al coll, s’inicia una pronunciada baixada que es supera amb l’ajut d’unes cadenes. A la mitja hora, s’arriba a l’inici de la via. És el moment d’equipar-se i donar instruccions a un dels membres que s’estrena com a “ferrataire”.
La “Roques d’Empalomar”, resulta una ferrata divertida tant per persones experimentades com pels que s’inicien. Però una de les millors coses que ofereix aquesta via, és el fantàstic paisatge amb les escarpades roques de La Canalasa, el Serrat de l’Esdevella i, lluny, el Moixerò. La ferrata es troba amb un equipament perfecte i nou, iniciant-se amb un parell de passos verticals. Abans però, el grup s’acomiada per una estona d’un dels membres que els ha acompanyat fins aquest moment. Tot i això, aprofitarà per fer-lis fotografies des d’angles ben diversos.
A la poca estona de començar, s’ha guanyat alçada amb rapidesa i, les vistes embalconades resultant impressionants. Costejant la muntanya cap a la dreta, s’arriba al tram més compromès que s’inicia sobre uns taulons de fusta i desprès sobre la mateixa roca per seguir en vertical i amb un petit desplomat (o com deia aquell: “con un pequeño resalte”). Es traspassa un petit pont penjant de fusta i es segueix el darrer tram vertical sobre un grapat de grapes que van voltejant la roca fent aquest tram més impressionant. Un cop arribats al final, el grup gaudeix del paisatge i de les fotos.
Durant la baixada, el grup es divideix en dos; un ha de tornar abans cap a casa i, l’altre, aprofita el matí al màxim reiniciant de nou la ferrata i practicant tècniques de ràpel. Tot i això, encara hi ha un parell de membres del grup que aprofitaran el cap de setmana, quedant-se per la zona.
Al final; una ferrata més a la llista, una nova amistat i un nou “ferrataire”.
