La ruta que vam fer pels voltants de Lliçà d’Amunt el passat dissabte, va resultar bastant imprevisible. La mala senyalització dels senders, va estar present un altre cop en les nostres sortides. De vegades, ens afanyen massa en anar creant camins i camins que, tant siguin GR’s o PR’s, el que volem és posar-nos una medalleta tant al marcar-los com en oficialitzar-los, quan, els que caminem per a ells, el que volem és gaudir-los passejant i no preocupar-nos en perdre’ns, perquè aquests senders requereixen un manteniment que no es fa. Però ja coneixem prou el funcionament del Comitè de Senders de la nostra benvolguda Federació. Cal exigir als responsables d’aquest manteniment, que s’assabentin dels canvis que es produeixen als diversos trams i anar rectificant el recorregut i marcar de nou les variacions que es puguin anar produint. També cal dir que vam tenir la oportunitat de comunicar la nostra queixa a membres de la UEC de Lliçà, responsables del manteniment del PR C 32 que estàvem fent, quan ens els vam trobar durant la ruta efectuant una excursió familiar i escortats per una parella de membres del cos de Protecció Civil muntats a cavall; impressionant. Només cal dir que, els participants a la nostra sortida van exigir que, a partir d’ara, el CEA, també els facilités una cobertura de seguretat de les mateixes característiques que la dels de Lliçà. (Informem que el CEA ja ha iniciat els tràmits per què la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb el seu vestit de gala, el dels cascs amb plomes i els cavalls, ho pugui fer a partir d’ara).
A tot això, se’ns va afegir la crescuda del riu, fruit de les pluges del dia anterior, que també ens va fer variar el nostre recorregut però, en aquest cas, ho vam fer de molt bon grat.
La resta, perfecte; un matí de sol, bona companyia i bones fotos, de les quals us en fem una mostra.
Fins la propera!
